La fi d’un cicle

L’esgotament del model dualista del racionalisme

Diuen moltes tradicions espirituals que el temps dels humans és cíclic. Altres, com les tradicions abrahàmiques, ho veuen anant de l’Alfa a l’Omega. Però totes les tradicions pensen que ara estem acabant un període. No sabem on i quan hi va haver un paradís, però si que fa uns sis mil anys que la nostra espècie viu immersa en crisis, guerres, odis i anhels frustrats. Potser tenim una tara o pecat original, potser això és part del joc còsmic.En tot cas, el somni humanista i colonitzador, que Occident ha escampat pel món, sembla estar en el seu màxim material i en el seu mínim moral. L’era de l’home, de la raó triomfant, de la igualtat te un cantó fosc creixent. Pelle Maha pensa, amb matisos fills de la diversitat, que l’Edat del Ferro o Kali Iuga s’esgota acceleradament. Per això cal preparar, arreu de la Terra, un relleu digne, fet per gent de l’Esperit, com a nova nau de l’horitzó humà. «Llum de retorn de barca», cantava el poeta català Espriu. No un retorn opulent o sorollós, sinó silent, calmat, fiable, un retorn per permetre als humans lúcids embarcar per anar vers un món menys hostil i més obert.

Pelle Maha Catalunya

Gener de 2018-2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *