In Memoriam Arnau Puig Quand la vieillesse amènera l’oubli, mieux vaut avoir semé les jardins de l’écriture. (Phèdre 276d) J’aimerais tout d’abord rappeler une phrase qu’Arnau Puig me répétait souvent, en particulier au cours de la dernière décennie : « Petit (Noi), je ne comprends rien à ce qui se passe, même si je suis…
In Memoriam Arnau Puig Quan arribi l’edat de l’oblit més val haver sembrat el jardí de les lletres. (Fedro 276d) M’agradaria començar recordant una frase que l’Arnau Puig em deia sovint, sobre tot en la darrera dècada: “noi, no entenc res del que està passant, tot i que estic segur que té una explicació”. A…
Una assolellat, però infaust, matí del 17 de febrer de 1600, tal dia com avui fa 420 anys, Giordano Bruno era executat a la Piazza Campo de’ Fiori de Roma. El jesuïta Bellarmino, Cardenal implacable contra les heretgies paganes i protestants, va dictaminar la pena capital “sense vessament de sang”, és a dir, cremat a…
Veure i Conèixer han estat des de sempre verbs agermanats: el més literal i el més sublim acte de visió provoca un esdeveniment cognitiu. Veiem el món tal qual se’ns presenta als ulls i afirmen que en tenim un cert coneixem, encara que reconeguem que és parcial, aparent, mediat per la circumstància o, tal vegada,…
En la memòria d’un poble, hi han dos formes de passat: un passat datat, eventual, lineal i successiu, i un passat no datat que parla d’allò que és immemorial, d’allò que és a-temporal. Mentre el passat datat és un entre varis (és a dir, no hi ha Història sinó histories), el passat no datat és…
Quan visitem qualsevol ciutat mediterrània antiga sovint experimentem emocions contradictòries; se’ns presenta com el resultat de moltes ciutats superposades, fruit de l’atzar i de la necessitat, d’una voluntat constructiva i d’una altra no menys voluntariosa deconstrucció, d’una política i d’una anarquia. La complexitat de la seva història ens interpel·la en un participi actiu, on cada…
Podríem dir que el primer que va utilitzar amb autoritat cristiana el mot “religió” va ser Sant Agustí (354-430dC), sense comptar amb els retrets que l’implacable Ireneu de Lió (130-200dC) fa als gnòstics per la seva manca de rigor en la pràctica del culte (religio) diví. És en les Retractationum, on Sant Agustí es reafirma…
