1. Buscant simulacres. La pandèmia existeix. És real. No és cap invent. Però es menteix, i molt, sobre la seva magnitud. Els mitjans oficials estan obstinats que sembli molt més greu del que és en realitat. Potser és un virus biotecnològic que han creat per a treure’s del damunt a uns quants avis i posar fre a l’explosió demogràfica. O és producte de la zoonosi. Més enllà del que puguem arribar a saber i/o intuir, és veritat. No tinc tan clar això del col·lapse del sistema sanitari. Però aquí del que es tracta és d’acabar amb les dissidències a la totpoderosa modernitat i els seus sacrosants dogmes. Davant d’un hipotètic col·lapse econòmic imminent, davant de les últimes conseqüències del neoliberalisme, motivat, al seu torn, per un col·lapse dels recursos naturals, els que governen el món es veuen en la necessitat de dur a terme estratègies per aturar revoltes populars quan arribi el moment. De manera premeditada o no, se’ls ha atorgat una excusa perfecta per a dur a terme un simulacre global. El capitalisme i la seva destrucció associada comporten la necessitat de les elits de salvaguardar els seus interessos en els pròxims temps davant escenaris cada vegada més distòpics. No sols és un tema econòmic: es tracta de perpetuar-se en el poder. La protecció d’aquests interessos d’ínfimes minories comporta la fam, la malaltia i la misèria per uns percentatges cada vegada més grans de la població mundial, a més de la destrucció de l’ecosfera gaiana. Es tracta de començar a preveure aquestes revoltes multitudinàries i extreure’n conclusions per a posar-hi fre amb garanties d’èxit, perquè les elits són cada vegada menors i els afectats ja són uns 7 mil milions de persones.
2. Tots endeutats. Com dèiem, no sabem si el que s’esdevé és una cosa deliberada o no, però sí que sabem qui són i seran els més afavorits. Quan passa alguna cosa molt grossa, sempre cal mirar a qui beneficia. De moment, bancs, empreses de telefonia, empreses energètiques, grans cadenes agroalimentàries, agències televisives, macroempreses de vendes online… no han deixat d’operar. I quan es posi la vacuna, les farmacèutiques es faran d’or (aquest text va ser escrit al principi de tot). I, per si això encara no fos prou, ens estan fent creure a tots que les vacunes són més necessàries que mai. Farmacèutiques, bancs, agroalimentació convencional, energia, grans cadenes de distribució… És a dir, els que governen el món a l’ombra. Això sí, els usurers s’emporten la palma. Tots els governs del món quedaran enormement endeutats, així com milions d’empreses, autònoms, famílies, etc. Tot això es podria titular així: “Com tenir la paella pel mànec”. Totes les tradicions espirituals han alertat del perill d’una economia regida per l’activitat usurària i especulativa, que no és el mateix, però que són complementàries. La usura destrueix la societat, la Naturalesa i fins i tot la capacitat espiritual de les persones, perquè no hi ha res pitjor que viure amb una corda al coll… per a oblidar l’essencial. Ja no calen exèrcits ni policies per a contenir a les masses. N’hi ha prou amb tenir-les endeutades…
3. La Naturalesa, agonitzant. És imminent el col·lapse ecològic, crec. Les masses abraçaran amb alegria, com ja està passant ara, el fet que, pel bé comú, un únic comandament global es faci càrrec de la situació i imposi el toc de queda planetari (això ho vaig escriure fa mesos). Cal escoltar “als experts”. D’aquests col·lapses esmentats ningú, amb una mica de sentit comú, en té cap dubte. Quan arribaran definitivament? Això ningú pot saber-ho. Això només és una bestreta. El neoliberalisme és l’última bala del capitalisme. La seva capacitat de destrucció és extraordinària. Les elits que ho condueixen aspiren a salvar-se a si mateixes quan arribi el desenllaç definitiu. La competició pels recursos serà ferotge. Portarà greus disturbis bèl·lics en tota la Terra. Les elits assagen com fer front a aquests disturbis i sortir-ne indemnes; cosa, d’altra banda, absolutament impossible. Càncer, obesitat, malalties degeneratives, disruptors endocrins, esterilitat… tot forma part tot del mateix ‘kit’. Per no parlar de contaminació química, nuclear, electromagnètica, acústica, lumínica… i de com tot això contribueix a destruir els sistemes immunitaris de les persones i de la societat sencera.
4. Al Dajjal/L’Anticrist: un govern únic. Als qui estiguis avesats a les lectures de textos escatològics de les diferents tradicions espirituals, tot el que està passant no els sorprèn. Forma part d’un guió que havia estat predit fa segles, fins i tot mil·lennis. Ens poden cridar l’atenció els detalls, en tot cas, però no pas la trama, ben coneguda. Les diferents tradicions espirituals ens parlen d’una època -l’actual- Kali Yuga, una era de destrucció, d’alteració de la natura, de desaparició de les famílies. D’un món governat per gent mediocre arrossegada per les seves passions més baixes. Una societat, en definitiva, que no solament viu d’esquena al fet espiritual sinó que ho nega rotundament. La culminació d’aquest procés serà l’arribada d’Al Dajjal (per als musulmans) o de l’Anticrist (per als cristians), per citar dos exemples anàlegs. Alguns textos el presenten com un ésser despietat, sense compassió, extremadament pèrfid i subtil; borni i que procedeix d’Orient. Més que una persona en concret, podria ser un estat de coses, un estadi de la humanitat. El que és clar és que es farà càrrec del govern mundial i que ho farà enganyant a les masses, cada vegada més dòcils i analfabetes. Molt pocs es resistiran als seus encants i als seus cants de sirena, que no faran una altra cosa que instaurar la corrupció a dojo de manera enganyosa. Ja passa ara: el que és normal és reconegut com a aberrant i l’aberrant és assumit com a natural. La usura, per exemple.
5. “Un món en perill”. Tant si tot el que està passant aquests dies és premonitori de l’arribada de l’Anticrist com si no, tant si és una cosa premeditada com si no, el que sí que és ben clar és que el deïficat univers tecnològic de l’home modern és una realitat molt irreal, vulnerable i inestable, encara que els popes de l’era transhumana ens vulguin convèncer del contrari. En molts sentits, també ho és la lluita contra els virus. Tots els experts vaticinen cataclismes a dojo les pròximes dècades. Hem ultrapassat massa línies vermelles: malalties, extinció d’espècies, penúries… El pitjor no ha arribat encara. Tant de bo m’equivoqui. Es tracta d’un món extremadament feble, irracional i malalt. D’aquells fangs en surten aquests llots. Ja ens ho havien advertit tots els organismes independents. En la modernitat, sembla que tot va bé. Però tot és una farsa, que s’aguanta pels fils.
6. El veritable drama és que el món modern sobrevisqui al coronavirus. En aquests dies, uns i altres s’afanyen a assenyalar que l’assumpte del coronavirus pot ser una bona excusa perquè la humanitat recapaciti i decideixi canviar el rumb suïcida pel qual va optar ja fa uns segles. El que està passant ara només és el resultat de dècades i dècades de separació de l’ésser humà de la seva essència més espiritual i de la caiguda en la dualitat. Als que estan en una via iniciàtica viva, tot el que està passant no els sorprèn gens ni mica. I, com ja he dit, l’escatologia de les diferents tradicions és clara sobre aquest tema. Es veia venir. No és que m’alegri, ni molt menys, però és que no queda cap més remei. El compost més fèrtil sorgeix de la podridura. M’explico… La mateixa humanitat que ha estat capaç de destrossar la Natura i de crear un món on tantes coses anormals (com la usura o el tràfic de blanques) han passat a ser una cosa completament assumida per la majoria de la població… així com el sistema productiu, econòmic, social, alimentari… que ha creat… mai no serà capaç de trobar una solució als problemes que aquesta mateixa societat ha gestat. Perquè la humanitat sobrevisqui cal que el materialisme mori. No queda altra alternativa. No volem que el sistema actual sobrevisqui. El que necessitem és que s’enfonsi definitivament.
7. Conclusió. Està tot dit, o gairebé. No salvarem el món. No és a les nostres mans. Tot està en mans de la Providència. Però podem fer tot el possible per a no corrompre’l més encara. Avui el que toca no és cercar estats de consciència alterats, sinó el més inalterats possible i no fer patir a ningú amb els nostres actes: és a dir, tornar a l’essència, a la primordialitat. La bellesa és la millor forma que he trobat de combatre la lletjor del món modern, que ha destruït l’ecosfera, que, fins fa dos segles, encara era un autèntic paradís. El missatge que intento transmetre amb aquest text i amb tot el que faig és que hem perdut la gran guerra contra la modernitat i la seva capacitat destructiva. L’abisme està molt a prop i causarà molt de dolor a milions i milions de persones. Ara, el que toca és preparar a la població per al que s’atansa i ser capaços de crear llum i bellesa on hi ha foscor i lletjor. “Encara és de nit”, com deia Sant Joan de la Creu. Grans masses de població endeutada, governs hipotecats, empreses sotmeses a la usura… Això és el que s’amaga darrere de la “plandèmia”. Tot correspon a un pla malèfic d’aquells que aspiren a corrompre el món i l’ànima del món.
Mentrestant, el nostre deure és mantenir-nos ferms i romandre sords als cants de sirena que contribueixen a la destrucció. El nostre deure és fer el contrari, treballar per la regeneració, passi el que passi. I no oblidar mai, tenir sempre present, que: “Per més que ells maquinin, el nostre Estimat maquina més i millor”. Per això, tard o d’hora, arribarà la llum. No ho dubtem.
Que Déu ens protegeixi.
[1] Al començament de la pandèmia, Pedro Burruezo va publicar, en diversos mitjans, una reflexió crítica sobre el que es veia venir. En aquest article ens ofereix una nova versió, abreujada i actualitzada, que reforça les seves afirmacions inicials
