La decisió de cloure la primera etapa d’aquesta revista amb un monogràfic dedicat al col·lapse global es va prendre per abordar l’extralimitació superba –hybris– del model de vida d’una part de la humanitat, de la qual formem part, fonamentada en un estil de vida col·lectiu individualista i gregari, radicalment desmesurat, injust, irresponsable i autodestructiu i les greus conseqüències espirituals, anímiques i corpòries que se’n desprenen arreu, que ens afecten a tots, d’una manera o altra.
Enmig de la confusió creixent que ens envolta, tenim certeses: tot allò que té un inici ha de tenir una fi. Tota vida humana, tota civilització, comença i acaba en aquest món. I el món també ho farà, tard o d’hora. Per això, més enllà de la fiabilitat de les prediccions científiques o del grau de literalitat dels mites o les profecies escatològiques que comenten alguns articles, aquest número vol ser una invitació a la meditació sobre la finitud de la nostra vida, de la vida de la civilització i del món en el que ens ha tocat viure. Creiem que aquesta reflexió és avui més justificada que mai, enmig de les restriccions que ens han imposat les autoritats des de fa més d’un any, atès que els signes de corrupció, decadència i degeneració creixen molt de pressa en tots els àmbits del nostre entorn, des dels més grollers fins als més subtils, des de l’aire que respirem, l’aigua que bevem o els aliments que mengem, fins a les notícies que ens arriben contínuament, sense estalviar la majoria de les institucions i tradicions espirituals.
La mala salut de les societats dominants és causa i efecte -ensems- d’unes tendències exponencials accelerades, desmesurades i desastroses, que han creat una situació inèdita: han fet emmalaltir la nostra Mare Terra, que gemega enfebrada i malferida, així com clamen els portaveus dels pobles indígenes més arrelats, assetjats per la cobdícia de les indústries extractives o turístiques, per guerres i conflictes, que destrueixen llurs territoris i raons de viure, ensems que l’harmonia que han sostingut moltes cultures resilients des de temps immemorials.
La consciència social de la gravetat de la situació actual i la preocupació per les tendències insostenibles és cada vegada més àmplia. Al moment d’escriure aquestes ratlles s’ha fet públic al nostre país el manifest «Re-evolució global o extermini total» que n’és un bon exponent. Comença així: «Una nova i gran re-evolució global està emergint i és imprescindible per aturar el quasi inexorable auto-extermini total de l’actual civilització i de gran part de les formes de vida, especialment la humana, del planeta Terra». No es tracta d’un manifest promogut per extremistes, sinó que l’encapçalen signataris de prestigi ètic i moral tan reconeguts com Arcadi Oliveras (e.p.d.), ex president de Justícia i Pau.
Aquest número s’organitza en tres parts: la primera, orientada a diagnosticar algunes de les dimensions més òbvies del col·lapse global; la segona, a examinar-ne algunes de les seves causes pregones; i la tercera, adreçada a glossar actituds i respostes que podem donar-hi els qui ens sentim en ressonància amb aquesta aliança de l’esperit que és la Llar dels fonaments, Pelle Maha. Són diversos els articles que tracten totes tres facetes, amb una mirada més o menys holística, motiu pel quan podrien anar tant a una part com l’altra; nogensmenys, ens ha semblat justificat agrupar-los segons aquell aspecte que preponderava en cadascun d’ells.
Com dèiem a l’inici, amb aquest número volem cloure una etapa i començar-ne una altra. D’ara endavant, preveiem publicar un sol número d’aquesta revista a l’any, que serà dedicat a una tema monogràfic. Ensems, sense cap periodicitat preestablerta, tenim la intenció de publicar articles al blog del nostre web al qual us convidem a visitar d’ara endavant, agraint-vos, sincerament, l’interès i el suport.
Acabem suplicant humilment la protecció misericordiosa que totes les tradicions espirituals autèntiques vehiculen i convidant als lectors a aferrar-se als seu nuclis essencials més lluminosos, convençuts que aquests són els millors antídots a les forces que sembla que dominen exteriorment en aquests temps de confusió i disharmonia creixents, característics de les crisis d’esfondrament d’un món.
