He estat amablement convidada, l’estiu del 2020, per la Nació de les Donants de Vida, que reagrupa dones de diferents orígens del món, constituïda en acord amb el Wampum de Dues Vies que s’estén des dela Casa Llarga Tradicional de Kahnawake, per tal de parlar de Pelle Maha i de la meva demanda de col·laboració. Abans de plantejar els nostres intercanvis, totes les dones s’han presentat, identificant les seves àvies i el seu clan. A continuació, segons el funcionament dels cercles de paraules, el diàleg ha començat amb tota transparència i en el respecte del dret de paraula. Subratllo també la presència, en aquesta trobada, de Stuart Myiow, digne representant del Clan del Llop del Consell Tradicional Kanienkehaka de Kahnawake, i de Raymond Stone Iwaasa, responsable de connexió per al Wampum de Dues Vies, amb el qual he tingut molts intercanvis. Benvinguda a l’univers tradicional dels Kanienkehaka.
*
Al Quebec, com a tot el Canadà, els pobles que viuen sobre l’Illa de la Tortuga (les Amèriques) abans de l’arribada dels europeus i la instal·lació subsegüent de les colònies, són designats com a autòctons. Els termes “indis”o “amerindis” s’han abandonat. Els autòctons reagrupen les Primeres Nacions, els Inuit i els Mestissos. El Quebec compta onze nacions autòctones. Viuen principalment a territoris assignats històricament (herència colonial) pel govern del Canadà. El terme “nació” pot tenir diferents significats: clans, famílies, comunitats unides al voltant d’una cultura, una llengua i certes tradicions comunes.
Qui són els Kanienkehaka? Més coneguts amb el nom de mohawks, els Kanienkehaka formen part de la Confederació de les cinc nacions iroqueses (Haudenosaunee [la gent de la Casa Llarga]). Tres comunitats viuen instal·lades, en la seva totalitat o en part, a les terres del nord-est d’Amèrica del Nord, al Quebec. La Kahnawake està situada al sud de Mont-real, només separada d’aquesta població pel riu Sant Llorenç. Al Quebec, es tracta de la comunitat que viu més a prop d’una gran ciutat, la qual cosa impacta en la seva vida quotidiana i s’afegeix al repte de mantenir viva la seva visió tradicional del món i de d’univers.
Els Kanienkehaka, com tots els pobles autòctons de Canadà, han de viure encara avui sota la Indian Act [Llei sobre els Indis], llei colonial adoptada l’any 1876, que va imposar entre d’altres coses l’establiment d’una estructura política electiva en forma de «Consells de bandes», els únics interlocutors actualment reconeguts per les diverses instàncies governamentals (però no reconeguts i desaprovats pels caps autòctons tradicionals).
Són una nació matrilineal, en la qual cadascú depèn del llinatge de la seva mare, i aquesta comprensió del món fonamenta la seva espiritualitat i el seu mode de vida, que ells designen com la Dona-Cel, l’Àvia-Lluna i la Mare-Terra, origen de totes les vides. Hi trobem tres clans: el de la Tortuga, el del Llop i el de l’Ós. El nounat rep el dret de naixement (el clan) de la mare. Trobem els clans de la Tortuga, del Llop i de l’Ós en diverses nacions. Es pot dir que són clans presents a tots els pobles.
La matrilinealitat sensibilitza per a la importància de la pau entre les nacions. Transmet el missatge que la subsistència de tots s’estableix sobre pràctiques duradores i polítiques que donen a les dones el paper primordial de l’autoritat en la societat. Aquesta comprensió del món, lluny d’una visió antropocèntrica i egocèntrica, incita a viure en harmonia amb totes les formes de vida. I com a tal, els cercles de paraules –parlaments tradicionals– comencen sempre fent homenatge a les entitats que ens guien en la vida i ens permeten viure en la pau i l’abundància, i tot això guiat pel bon pensament o el Bon Esperit, com ho subratlla Edith Mora Castelán:
«Quan estem en Consell, el bon pensament (l’objectiu de treballar conjuntament per resoldre un repte) ens porta a trobar els punts d’adhesió. Per arribar a un acord, el Consell permet expressar-se a tothom. Les discrepàncies són discutides fins a esborrar-les. La idea no és fer concessions com si ens trobéssim en una negociació amb guanyadors i perdedors. Es tracta més aviat d’arribar junts a un raonament en el qual puguem diferenciar el que és correcte del que no ho és, fent de diverses veus una única veu de consens, ja que la millor manera de canviar o d’adoptar un comportament no és per obediència, sinó més aviat perquè això format part d’un mateix.» [1]
D’altra banda, la història de les “Tres Germanes” em sembla important com a il·lustració simbòlica dels vincles que uneixen els clans i més àmpliament tota la comunitat en el respecte de la matrilinealitat. Edith Mora Castelán comenta sobre aquest assumpte:
«Els Kanienkehaka diuen que no tindrien la constitució de l’autoritat matrilineal i de la Gran Llei de la Pau si no fos pel blat de moro, ja que els ha permès establir-se i desenvolupar la seva constitució política, que està lligada a l’espiritual. […] Blat de moro és la filla gran de les Tres Germanes. Ha nascut del si de la nostra Mare-Terra. […] Mongeta és la segona de les Tres Germanes. […] Quan Mongeta madura, s’assembla als dits de la mà. És perquè representa la carícia de la nostra Mare-Terra. […] Finalment Carabassa, la més jove de les Tres Germanes, representa el cordó umbilical. […] Blat de moro, Mongeta i Carabassa creixen juntes, ajudant-se mútuament. Blat de moro es posa dreta, la mongeta s’enfila i la carabassa té petites espines que protegeixen les seves germanes dels depredadors.» [2]
Sylvie Payette
[1] Femme donnant naissance. (2016). E. Mora Castelán; G. Cliche, Paroles de paix en terre autochtone: cultures, valeurs et traditions mohawks (p. 141). Mont-real: Le Jour.
[2] Les Trois Sœurs. (2016). E. Mora Castelán; G. Cliche, Paroles de paix en terre autochtone : cultures, valeurs et traditions mohawks (p. 148-149). Mont-real: Le Jour.
