[Mbog iyé ma kwo ma nyeé, Mbog i kwog, Mbog i n’yodag] “El Mbog es compara amb el moviment del goril·la, el Mbog cau, el Mbog s’aixeca“. L’elit d’una civilització acompanya al poble del seu temps a l’ abisme, una altra elit de la mateixa civilització retornarà el poble al cim, en un cicle perpetu….
El colonialisme neix a l’Europa del segle XIX com una ideologia que justifica la colonització, entesa aquesta com l’extensió de la sobirania d’un Estat en territoris situats més enllà de les seves fronteres nacionals. La noció intel·lectual del colonialisme sovint es confon amb la pròpia pràctica de la colonització ja que l’extensió de la sobirania…
La utilització política de la religió La religió, ¿comporta violència, agressió i guerra?. ¿Quin tipus de religió va relacionada amb la violència?. Totes les religions, de fet, han justificat, legitimat guerres, inquisicions, censures, repressions, terrorisme, destrucció d’aquells que pensen diferent. ¿D’on ve el fet que ens matem, que ens agredim, i a vegades en nom…
Una interpelació als nostres dies. “Lo que yo miro con la gente blanca es que ven las cosas como separadas, como ellos y el árbol, la casa… es como que no hay relación, entonces es como que no… como que no saben que son parte del otro. Para el mundo indígena no hay nada separado,…
Estem acostumats, en les converses diàries, que termes com racionalisme o humanisme portin una significativa càrrega positiva. Per això s’ha dit que el racionalisme permet desplegar la ciència i les lleis acceptables o que hi ha un humanisme general i fins i tot un de particular asiàtic, africà o amerindi. Oblidem, en contrast, que el…
“Y fueron las artes de los metales y de la piedra las primeras en definir el arquetipo de su belleza porque son realizadas sobre sustancias duras, formes, casi eternas, que a través de los siglos perduren en una gracia matinal llena de evocaciones y de luz” Ramón del Valle-Inclán, La lámpara maravillosa I. Inter duos…
Preliminars En el marc del tema Estat del món i tradicions espirituals i el doble interrogatori: “Per què les tradicions no han canviat el curs de la història?” I “Com vam arribar a la modernitat globalitzada?”, Es tracta Pregunta per fer-nos, aquí, sobre l’esgotament de la tradició d’una civilització de l’antiga Àfrica, la de l’antic…
Veure i Conèixer han estat des de sempre verbs agermanats: el més literal i el més sublim acte de visió provoca un esdeveniment cognitiu. Veiem el món tal qual se’ns presenta als ulls i afirmen que en tenim un cert coneixem, encara que reconeguem que és parcial, aparent, mediat per la circumstància o, tal vegada,…
La història que coneixem ens ofereix, arreu del món i en totes les èpoques documentades, períodes relativament llargs d’estabilitat política, amb certa pau social i amb realitzacions tecnològiques a vegades molt notables. Aquests períodes s’han donat a tots els continents, des de països com la Xina, Índia, Malí, Zimbabwe, el Tahuantinsyu incaic, els maies, fins…
Estem vivint unes dècades de transformacions tan frenètiques que tot el que succeeix sembla inevitable o massa poderós per frenar-ho o canviar-ho de sentit. En aquest context, la desesperança i l’individualisme són els millors suports dels poders imperants, siguin polítics, econòmics o tecnològics. La idea que el progrés, com un déu-ex-machina, és imparable té un…
