La gran i eterna pregunta, des de l’alba del temps i probablement fins al final del temps: qui sóc, d’on vinc? Aquesta és la complexa qüestió que omple i pressiona l’esperit de l’ésser que s’interroga davant l’univers insondable i incommensurable que l’envolta.

Una resposta adequada a aquesta doble qüestió pot obrir amb serenitat el camí de la construcció de l’existència, és a dir del present i el futur units en una parella indisociable: el “present-futur”.

Les dues expressions “existeixo” i “cap a on vaig?” ens semblen tan imbricades com el “qui sóc?” i “d’on vinc?”

“Qui sóc?” i “D’on vinc?” ressonen en nosaltres com “visc i no he de perdre de vista la Meva font”. “Existeixo” i “cap a on vaig?” es refereix a “Jo actuo aquí i ara d’acord amb un futur desitjable i esperat”.

Aquestes poques paraules donen un resum del teatre on es desenvolupa el viatge dels éssers que som.

Ens criden l’atenció quatre punts destacats: Font, Vida, Existència, Futur. Se’ns proposen dues classificacions amb enfocaments diferents. Primer de tot: Font + Vida i Existència + Futur. En segon lloc: Vida + Existència i Font + Futur.

La primera classificació fa referència a un cronograma dels aspectes esmentats anteriorment. La segon ofereix una lectura que ens interpel·larà més endavant.

L’enllaç vivificant i protector que necessàriament uneix Vida + Existència i Font + Futur s’enfronta avui a la prova combinada d’una desnaturalització i d’una degradació profundes amb un resultat potencialment fatal.

Segons la comprensió habitual, quan s’evoca la “Font”, les consciències es dirigeixen de bon grat cap a la religió i l’espiritualitat.

Quan s’aborda el “Futur”, sens dubte es sol·licitaran amb raó tecnologia i ecologia, entre d’altres.

Participem de la idea que senyala l’angle de l’Espiritualitat com un denominador comú per a les diferents parts.

D’aquesta afirmació es desprèn que l’Espiritualitat, utilitzada assenyadament, podria desplegar una dinàmica favorable a evitar un destí fatal de la humanitat, una possibilitat que ja es perfila a l’horitzó. L’Espiritualitat transcendeix el destí de l’espècie humana. A través d’ella, la humanitat optimitza l’ús del potencial que la natura ha posat a la seva disposició per a la realització del somni-esperança d’un destí harmoniosament complert en un marc adient.

Retrospectiva i perspectiva

Com hem arribat a aquesta situació i quina via de sortida podem esbossar ara?

Retrospectiva:

En el moment del balanç, ens trobem amb un regust més aviat difús, ni carn ni peix. Tres línies revelen els principals trets observables en la situació actual.

1 / Una victòria total del nivell temporal (hegemonia, expansió)
2 / Un fracàs amarg a nivell espiritual (desorientació espiritual, deserció, rebuig)
3 / Un resultat global més que dubtós en termes de rendiment (civilització en fase terminal davant el doble perill espiritual i ecològic)

Des de l’alba del primer mil·lenni de l’era actual, un impuls depredador hegemònic s’ha trobat amb universos pacífics, harmoniosament regulats i que evolucionaven en una atmosfera d’espiritualitat autèntica i omnipresent.

Després de moltes i llargues “coaccions doloroses”, les societats acorralades acaben sucumbint l’una darrere l’altra a la poderosa i ineludible seducció exercida pel dur impacte d’una espiritualitat “marcial” amb vocació planetària.

Es podria presentar així, doncs, el context en què es va produir una profunda mutació de l’Espiritualitat. Hi ha hagut un trànsit des d’una dinàmica reguladora social harmònica a una nova dinàmica marcial, hegemònica i depredadora.

A l’Espiritualitat autèntica que arrela, ennobleix, eleva i sacralitza l’Ésser, la succeirà una Espiritualitat convencional que desarrela, sotmet, deshonora i dessacralitza l’Ésser.

Perspectives:

La gran aliança de l’esperit: una possibilitat o una necessitat?

En un context ordinari, les intencions manifestades es limitarien a una obligació d’àmbit essencialment espiritual.

En el marc dels imperatius d’avui, l’àmbit de l’obligació s’amplia dramàticament i acaba agafant un abast totalment temporal (imperatius econòmics, ecològics, etc.).

El gran dilema sobre l’ús i el futur de la sacralitat se situa entre “l’opi del poble” i “la font vivificant de l’ésser”. Hem d’esmentar aquí el que anomenem la gran paradoxa: l’ofrena d’Espiritualitat per a un destí meravellós. “El regal més meravellós donat a la humanitat per la mare naturalesa es transforma, en mans màgiques que s’han tornat boges i inconscients, en el pitjor malson per a la humanitat” (màxima de Mbombog Somut Badjang ba Badjang).

La gran aliança de l’esperit es fonamenta en una triple observació. El destí temporal de la humanitat s’encreua amb el destí espiritual de la humanitat. Una temporalitat a les acaballes i sense sortida, caracteritzada per la fallida de l’elit política i econòmica. Una espiritualitat distorsionada, maltractada i desviada, caracteritzada pel fracàs de la ‘intelligentsia’ espiritual i filosòfica.

La traducció social d’aquesta realitat la podem constatar per la fallida de tot el que és convencional (sacralitat convencional), per l’esgotament de tot el que és legal i pel triomf de tot el que és harmoniós i autèntic (de forma pòstuma, cert, però en el camí d’una esperada resurrecció tan esperada i urgent de la sacralitat autèntica).

Els esforços combinats d’una sacralitat convencional i d’una legalitat comunitària han conduit a la decepció present (espiritual, econòmica, ambiental).

Seria, però, probable que l’associació entre Comunitat legal i l’autèntic sagrat generés un impuls salvador.

Mitjançant l’espiritualitat, entre convenció i autenticitat, el que està en joc és el destí de la humanitat . Aquests són els dos pols antagònics del camí, amb conseqüències oposades. El dret comunitari pot i ha de seguir sent el marc privilegiat per a l’arbitratge de l’activitat social, en un espai humà divers i múltiple.

Una autèntica espiritualitat (alliberada del pes d’hegemonia i alienació) donarà lloc a un nou ésser que porta una profunda noblesa d’ànima i esperit, en perfecta adequació als principals reptes del destí humà (perill ambiental, angoixa econòmica, etc.).

Del nivell de serenitat i llum que l’espiritualitat de l’ésser assoleix emergirà la naturalesa de la responsabilitat que es manifestarà en els diferents camps d’actuació en què intervé la persona (economia, política, ecologia, religió, etc.).

L’itinerari de Pelle Maha

L’objectiu de la gran aliança exigeix un recorregut amb diverses etapes: observació, anàlisi, avaluació de perspectives. Caldran grans qualitats: generositat, coratge, abnegació, saviesa.

“Cal retrobar el sentit de la vida per saber quin significat donar a la pròpia existència. No hi ha opció per determinar l’elecció ” (màxima de Mbombog Somut Badjang ba Badjang).

Una espiritualitat harmoniosa, serena i tranquil·la i de la humanitat serà el requisit previ i la millor garantia d’una acció humana justa i adequada.

Més enllà de Pelle Maha: l’Aliança Total.

Aquest és un marc virtual de sinergia espiritual, que unifica les energies convergents de totes les dinàmiques pròximes i llunyanes relacionades amb la de Pelle Maha.

L’objectiu continua sent un esforç comú permanent, orientat cap a una meta idèntica, compatible amb una realització harmoniosa d’un destí humà compartit amb responsabilitat i humilitat.

Un somni amable o un bell missatge:

La contribució de Pelle Maha (amb d’altres) com:

Catalitzador pacífic per desvetllar una consciència humana paralitzada Esperança de veure néixer una nova consciència Membre actiu d’una nova orquestra Marc d’eclosió i establiment d’una nova energia creativa Una nova estètica del pensament humà Un renaixement paradigmàtic adient: filosofia,estètica,economia,cultura, somni El somni d’un possible benestar per a tothom: pau, harmonia, felicitat Un ideal d’un possible viure plegats, ben real.

Pelle Maha es projecta com una aliança de l’esperit per a una sinergia de desvetllament, per a un impuls salutífer comú. Per a això, Pelle Maha voldria oferir un espai que permeti:

Reunir les qualitats respectives de cadascú Caminar junts cap a un noble objectiu comú

  Intercanviar i enriquir-se mentre et quedes sempre.

Un credo possible per a Pelle Maha

Verticalitat, respecte, mesura.

La verticalitat es basa en el respecte. El respecte troba la seva consistència i la seva constància en la mesura i l’honestedat.

“De la puresa i honestedat de l’esperit de molts podrà néixer l’acció justa i verídica que salva a tothom” (màxima de Mbombog Somut Badjang ba Badjang).

 
Bamut Baso – Douala 30 12 2019