Historiador i investigador en migracions, participa del treball social en diverses associacions de Catalunya. Des de fa 23 anys ha viscut en diferents països d’Europa: Anglaterra, Itàlia, Catalunya. Col·labora en diverses Universitats en temes de recerca sobre les migracions (U. de Barcelona,U.. Cheikh Anta Diop de Dakar, U. Gaston Berger de Saint Louis, U. Cheikh Ahmadou Bamba de Touba, etc,.).
Membre fundador de l’Associació Dahira Jazbul Xulob (Atracció dels cors cap el coneixedor dels misteris) de Barcelona. En l’actualitat president de Federació Bidayatul Xitma (El que comença), cases sufís Muridiya de Catalunya. Membre de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC).
Entrevista
PM- Quins són els principis espirituals i socio-culturals de la Mouridiyia?
Sobre els principis espirituals i socio-culturals de la Mouridiya és important entendre què és el concepte de Mouridiaya. Aquest conceote significa “el que aspira cap a Déu”. Per tant, tot és durà a terme dins del 5 pilars de l’Islam. El Iman: creure en Déu, en els seus àngels, en els seus Llibres, en els seus Profetes, com Jesús, en el dia del judici. Ikhsan o Tassawuf (sufí): és l’excel·lència en la manera de comportar-se “Adorar a Déu com si et veiessis, perquè si no el veus, Ell et veu”.
Per tant, els principis espirituals i socioculturals de la Mouridiya són: primer, el coneixement i l’acció, que són dues coses benvolgudes per Déu en l’home i, segon, el khidma (o servei). Molt relacionat amb aquest trobem la no violència: “Ni fer el mal ni respondre al mal“. Khidma significa “escola de valors” o, en sentit espiritual, “estar al servei del Profeta de l’Islam i de les criatures de tot el món”.
Aquest concepte va inspirar el pensament del Cheikh Ahmadou Bamba i li va valer el títol de “Servidor del Profeta” (Khadîmu-r-rasûl). Per al Cheikh, la pràctica del khidma oferia a la humanitat la possibilitat de redescobrir-se a si mateixa, de viure en harmonia en la seva essència més profunda i d’experimentar l’amor diví en tota la seva dimensió. Un servei desinteressat sense esperar recompensa econòmica o social. És el que anomenem “l’elecció alliberadora“.
En tercer lloc, tenim l’alliberament espiritual a partir de la mística del treball. Per tant, el millor de nosaltres és allò que és més útil per als altres. D’ aquí emergeix el principi de fraternitat.
Seguint la màxima “treballa com si no haguessis de morir mai, prega com si hagués de morir demà“, que segueixen els Bayfall, el treball ens permet arribar a la nostra dignitat interior, que és “la meva consciencia i llibertat“. L’exterior és la material, vestir, tenir una casa, etc,. No ho fan per ells mateixos sinó per assegurar totalment la independència de la comunitat davant l’administració colonial o qualsevol altre poder terrenal. Cheikh Ibrahima Fall deia “no em posaré de genolls per una cosa que puc aconseguir amb el meu esforç“. En la Mouridyia la dimensió espiritual i terrenal són la mateixa. Per això la concepció de treball Mouride no és weberiana relacionada amb de treball físic productiu, ens al contrari, es relaciona amb el treball que no cerca acumular riquesa material sinó mitjans per sustentar la comunitat. Tothom aporta el que pot, sense dir-ne res, i després es redistribueix en funció de les necessitats. L’important és compartir.
En quart lloc tenim el poder ser bons creients en Déu, sense cercar semblar-nos a qualsevol altre persona. Cadascú de nosaltres és particular, som la suma de les nostres identitats. Jo sóc Mouride, català, musulmà, barcelonès, i no m’assimilo a ningú.
I partir d’aquests principis el Cheikh obra “El camí del paradís“, et guia, t’orienta pel teu camí en qualsevol situació de la vida. D’aquesta manera, la mística, a través de recitar poesies, es fa a nivell comunitari per a protegir l’espai i connectar a nivell personal amb Déu.
PM- Em podries resumir la història de l’arribada i organització de la Mouridiyia a Barcelona i Catalunya?
La primera arribada dels senegalesos a Barcelona de manera significativa és cap l’any 1978. Va haver-hi pioners anteriors però no varen ser significatius. Posteriorment, hi va haver una altra arribada cap l’any 1982 que va afavorir l’organització de la Mouridiya a Barcelona l’any 1984. Aquest any es funda la primera associació o dahira que pren en nom de Matlaboul Fawzeynil (La cerca dels dos mons, que és el nom d’ una poésia de Cheikh Ahmadou Bamba). La Dahira és una associació d’ajuda mútua, d’acollida, de pregària, de recordar el que hem aprés, de cultura de la pau, en definitiva, de fraternitat.
En els últims 10 anys hem notat la presència de molts senegalesos i senegaleses a Barcelona i a Catalunya. De fet, segons el Idescat, som uns 20.828 senegalesos. Seguint aquest creixement, en l’actualitat a Catalunya s’han creat espais sufí per a treballar la cultura de la pau en quasi totes les províncies de Catalunya. En el cas de Barcelona, tenim la Dahira Jazbul Xulob que significa “atracció dels cors cap el coneixedor dels misteris“.
Tanmateix, encara no podem establir vies iniciàtiques perquè no viu cap Marabout de manera permanent. Ara bé, rebem visites i estades de Marabouts que viatgen per Europa.
PM – Què pensa la Mouridiyia de l’acció política: és indispensable intervenir?
Cadascun té la seva parcel·la de responsabilitat i pot fer alguna aportació a casa seva, al seu barri, creant xarxes de relacions amb altres persones. Nosaltres estem oberts a qualsevol iniciativa per contribuir al desenvolupament d’aquest país, des de donar sang fins a netejar l’entorn. Malgrat això, no volem que se’ns etiqueti com a immigrants o víctimes. Volem parlar de política, d’economia i ajudar a canviar les coses com qualsevol altre veí o veïna.
Passar de ser subjectes passius a ser-ne actius. Defensem que quan hi ha algun problema, en comptes de criticar, has de preguntar-te quina és la teva responsabilitat i fer alguna cosa sobre aquest tema. És el que va fer el mestre Ahmadou Bamba enfront de l’Imperi francès.
Perquè sigui real l’acció política és important escoltar als altres i obrir la possibilitat d’incloure altres maneres d’acció política a partir dels seus coneixements. Ens manquen espais d’escolta per a dialogar, tenim dos orelles, dos ulls, dos mans i una sola boca. La societat d’acolliment hauria d’aprofitar aquesta realitat per incloure-la en la riquesa de la diversitat que dorm pels racons dels carrers de Barcelona i que no es veu.
PM- Quines activitats desenvolupa la Mouridyia a Barcelona?
La Mouridiya a Barcelona, al igual que arreu del món, està formada por persones de diferents cultures. Així doncs, a Catalunya la formen persones catalanes, europees, senegaleses i d’altres països africans.
En aquest sentit, és una entitat inscrita al Ministeri de Justícia per desenvolupar les seves activitats, les quals es podrien agrupar en els següents apartats, tots realitzats des del zikh (el cor que entra en meditació):
– donar a conèixer la cultura de la pau en l’Islam a partir de la filosofia del mestre sufí Cheikh Ahmadou Bamba (1853-1927). Per això treballem la convivència pacífica entre les cultures per a la cohesió social i el respecte mutu.
– promoure l’intercanvi entre les cultures. Participem de comissions, projectes socials i interreligiosos amb altres comunitats a nivell de barri, a Barcelona, a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol.
– espais de debats i pràctiques que busquen la unitat, la fraternitat, la solidaritat, la racionalitat, l’espiritualitat, el respecte mutu i la justícia social.
– L’acollida i l’hospitalitat són pilars de la Mouridyia. Cap africà dormirà al carrer si ho podem evitar, sigui mouride o no. A més, fem suport emocional, orientació pràctica, derivació a serveis públics, i també col·lectes econòmiques per fer suport a membres de la comunitat.
– Organitzar activitats religioses com les pregàries i celebracions importants com Magal, el Gamou, Ramadà, debats i conferències sobre temes d’interès per a les diferents comunitats. Recitals de poesies sufís. Són activitats obertes a tothom. Nosaltres no fem proselitisme, qui s’acosta i coneix el missatge de Cheikh Bamba i decideix entrar en la tariqa serà benvingut/da, sempre respectant la decisió individual. Un cop entra, es segueix la via d’iniciació. Pot haver-hi persones que són espirituals però no pertanyen a cap religió, entesa com organització humana que segueix unes creences concretes, encara que els fons pot ser comú a totes. Tu pots tenir un comportament religiós terrenal: fer la pregària, l’almoina, peregrinar a la Meca, fer Ramadà, però si el teu esperit no està connectat amb Déu, si no t’allunyes del mal, llavors no és íntegre. Per això no entenc els terroristes. Si tu em fas mal és perquè no saps, no coneixes. No he de respondre amb odi i violència els atacs. Evidentment, hi ha sectors que estan en contra nostre, per desconeixement, per racisme, però qualsevol persona que s’acosti a nosaltres veu i viu que no som ni una secta, ni una màfia.
PM- Quines relacions hi ha entre la Mouridiyia i la tradició africana precolonial?
No farem divisió d’aquests diferents moments perquè són lineals, interdependents, és un mateix camí, via, tariqa. El testimoniatge d’aquest administrador explica molt bé les relacions entre la Mouridiya i la tradició africana precolonial. En aquest paràgraf es descriuen molt bé les qualitats de Cheikh Amadou Bamba, que són alhora de tradició africana i musulmana.
Certament, aquest Cheikh Bamba posseeix una força inaudita i amb la raó no aconseguirem trobar l’origen ni explicar la capacitat que té per atraure la simpatia. La submissió dels homes a ell és extraordinària i l’amor que mostren els torna incondicional. Sembla que té una llum profètica i un secret diví semblant al que llegim en la Història dels Profetes i els seus pobles. Aquest home (el Cheikh) es distingeix, no obstant això, per la puresa de cor, la bondat, la grandesa d’esperit i l’amor tant per l’amic com per l’enemic, qualitats totes elles que els seus predecessors haurien envejat, per grans que fossin les seves virtuts, la seva pietat i el seu prestigi. Els més injustos dels homes i els més ignorants de les realitats humanes són aquells que ho han acusat falsament, atribuint-li l’ambició del poder temporal. Sé que els Profetes i Sants que han dut a terme una guerra santa ho han fet sense disposar de la meitat de la força de la qual disposa aquest Cheikh…
Antoine Jean Martin Arthur LASSELVES
Administrador del Cercle de Diourbel (1913-1915)
(Arxius Nacionals de Senegal)
De fet, Cheikh Bamba fonamenta en al tradició africana llur posicionament,. Ell venia d’haver estat en altres tariqa com la Tidjanyia, però respecte a la relació amb el colonitzadors deia ” no són culpables, perquè no saben el que fan, si ho sabessin, si fossin conscients no ho farien, jo els perdono ,vull la pau”, és un dels pilars de la desobediència pacífica. Cheikh Bamba fugia del dualisme bó-dolent, cercava l’unitat des del pluralisme, deia:. “Entendre abans de jutjar” Un altre principi de la cultura de la pau seria” si resto faré enemics, si sumo faré amics, perquè les armes no defensen la pau”
PM- Relacions Catalunya-Africa sudsahariana
Crec que fins ara no han estat unes relacions basades en un diàleg igualitari. Les persones d’Àfrica negra continuen sofrint en terres catalanes després de segles de conèixer-nos, no s’ha arribat al reconeixement de la participació d’Àfrica negra a la construcció de Catalunya.
Penso que la Terra és de totes les persones que l’habiten. Per això, quan anem a un altre país no és per a treballar, acumular diners i anar-nos, sinó per a participar i contribuir en la societat que ens acull, sense renunciar a les nostres diferències.
PM – Què pot aportar la Mouridiyia com pensament de saviesa per limitar la crisi ecològica i econòmica al món?
La Mouridiyia considera a tota la humanitat com una sola família, siguin creients o no. I què és el més estimat de tot? saber ser útil a aquesta família, de nou el khidman. Cheikh Ahmadou Bamba ens aconsella de considerar més aviat els nostres deures per cap els altres, sense exigir d’ells cap contrapartida. De comportar-nos amb la gent de la manera que ens agradaria que ells es comparteixen amb nosaltres. I de respectar en totes les criatures els drets de Déu, perquè són la seva creació. També la diversitat cultural i religiosa.
PM- Tu vius a Catalunya i has estat implicat en projectes sobre diversitat cultural. Quina visió tens sobre Catalunya respecte a la diversitat cultural i la relació tradicions-modernitat.
Pensem que la Terra és de tothom. Per això, quan anem a un altre país no és per a treballar, acumular diners i anar-nos, sinó per a participar i contribuir en la societat que ens acull, sense renunciar a les nostres diferències.
Crec que s’ha pogut fer un bon camí però encara ens falta treball perquè hi hagi un canvi real en la convivència. Per nosaltres l’educació és un element clau per aquest canvi. Part de la societat hauria de renunciar als seus falsos privilegis perquè hi hagi una igualtat real i les administracions públiques haurien de ser valentes per a acompanyar aquests canvis.
Barcelona, febrer 2020
