[Mbog iyé ma kwo ma nyeé,
Mbog i kwog, Mbog i n’yodag]

“El Mbog es compara amb el moviment
del goril·la, el Mbog cau, el Mbog s’aixeca“.

L’elit d’una civilització acompanya
al poble del seu temps a l’ abisme,
una altra elit de la mateixa civilització
retornarà el poble al cim, en un cicle perpetu.

Proverbi basaa

D’aquesta àmplia temàtica, ens limitarem a l’observació dels Estats africans originats per la conferència de Berlín de 1884, formats per la barreja dels antics Estats esclafats, dels grups ètnics fragmentats i de personalitats nacionals renegades que parlaven les llengües estrangeres que se’ls va imposar dins d’un espai delimitat.

En altres èpoques, ben fonamentats en un sistema estable i competent de regulació social, l’extrema i sorprenent barbàrie de la colonització ha completat la desarticulació del teixit de les societats africanes que ja s’havia iniciat durant la llarga nit de l’esclavatge transsaharià, transatlàntic o de tracta negrera, tots ells perpetrats per una elit depredadora. Aquesta barbàrie va deixar darrere seu una població de víctimes traumatitzades, acomplexades, que va arribar a dubtar de la naturalesa de la seva pròpia humanitat, però també uns beneficiaris contaminats, que van acabar creient en la desigualtat de races humanes, marcades per la diferència dels nivells de melanines que duien

Els Estats moderns d’Àfrica, al sud del Sàhara, són aquells que naixeran del context que hem esmentat i dels quals volem avaluar el seu nivell de recuperació de les tradicions ancestrals, aquelles que antigament van ser la referència eficaç per a la bona conducta i enquadrament de les seves poblacions.

No retornarem a les teories de les desigualtats de les races d’ideòlegs famosos com Georg Wilhelm Friedrich HEGEL, Joseph Arthur de GOBINEAU i d’altres que van acompanyar i justificar la butlla papal “Romanus Pontifex” del papa Nicolas V, Tommaso Parentucelli, que, el 8 de gener de 1454, va autoritzar el tràfic d’esclaus. Però potser ens cal recordar i deplorar que l’esclavatge i la colonització són projectes que es desenvolupen i es mantenen en tres eixos, l’ econòmic, l’intel·lectual i el religiós. Durant més de cinc segles, l’Àfrica negra s’ha trobat presonera d’aquesta trampa sense cap escletxa per sortir-ne. Si bé aquesta empresa ha canviat de vegades la seva forma, el fons s’ha mantingut pràcticament sense canvis.

A nivell polític i econòmic, la gestió de les estructures de dominació i explotació dels temps colonials no ha sofert cap modificació amb la proclamació de la independència. Tant si s’ha tractat de la política assimilacionista dels francesos com de l’ “Indirect rule” dels britànics, de vegades aquestes estructures fins i tot han estat reforçades i segellades en el marc dels tractats desiguals que s’han establert entre l’antiga metròpoli colonial i els equips de govern instal·lats al poder i protegits per aquella durant la independència. Els països africans situats al sud del Sàhara van obtenir una independència concedida sense accés als instruments de sobirania política i econòmica com són la moneda, el dret a vendre com vulguin, el dret a explotar les seves matèries primeres, el dret d’orientar l’economia cap a la direcció que els convé. . . el dret a escollir els seus polítics ,el dret a dirigir la seva educació.

En l’àmbit intel·lectual, les colònies d’ahir es mantenen profundament lligades al paradigma intel·lectual del seu colon, a qui no li importa ensenyar-los que, tot i que la ciència és universal, l’elecció de les seves direccions continua sent local i ha de respondre als coneixements i necessitats inventariades al seu entorn. Per a això, una ciència externa al seu entorn concret no pot ser ni competent ni eficient. Les tecnologies creades per intel·ligències occidentals no poden preparar de manera eficaç el futur d’Àfrica (2). D’altra banda, els programes d’educació escolar oficial es mantenen determinats per la metròpoli, inadequats i fins i tot tòxics per a aquests moderns estats africans.

La descolonització religiosa, per la seva banda, encara no ha començat, no sols l’índex de missioners estrangers segueix sent molt dominant al capdamunt de les institucions religioses a Àfrica, sinó que, a més, les religions colonials continuen ocupant tot l’espai públic, mentre segueixen el treball de demonització de les espiritualitats tradicionals. Les pràctiques ancestrals, a tots els nivells, només s’accepten si estan folkloritzades i preparades per divertir la el pati de butaques. Els llocs i objectes sagrats són saquejats, confiscats o destruïts sistemàticament, sense cap concessió. Pràcticament d’amagat es practiquen encara fragments destacats dels rituals tradicionals i per mitjançà dels quals es transmeten les flames ancestrals de generació en generació, de manera que el resplendor continua existint, per tal que el seu resplendor segueixi existint.

En el difícil context social descrit anteriorment, només uns quants fills d’aquesta Àfrica, conscients de la validesa del sistema de regulació social desenvolupat pels seus ancestres, s’esforcen a recuperar el seu patrimoni cultural, necessari abans que qualsevol obra de descolonització real. Un altre bon segment de la població, atès al complex context social circumdant, es limita a prendre consciència del fet que el terreny cultural constitueix l’espai estratègic de la lluita per la descolonització i el desenvolupament real d’Àfrica. Això sí, un desenvolupament vist com el desplegament d’allò que hi ha d’estable en si i que encaixa amb tot el seu entorn en totes les seves dimensions per evolucionar amb ell formant un tot harmoniós.

La recuperació de les tradicions, o més ben dit, la reconstitució dels fonaments tradicionals passarà, entre altres coses, per la revolució d’assumir les nostres pròpies llengües, la reconstrucció dels Estats culturals que no tenen res a veure amb les fronteres colonials, la reconstrucció del patrimoni cultural, el retorn d’alguns dels objectes tradicionals saquejats als seus propietaris: aquests objectes que adornen inútilment museus de tot arreu, sense oblidar la unitat cultural d’Àfrica al sud del Sahara. . . i sobretot, destacar que la independència i la democràcia dels pobles africans són només distraccions.

Mbb. Ngutjol Soho