Nascut a Galícia, format a Múrcia, Navarra, Catalunya i els Estats Units, desplegant vida familiar i professional a Catalunya. Filòsof, Dr. en Antropologia (Cultures Informàtiques) ben format en llengües clàssiques i sànscrit; antic seminarista catòlic, membre actiu de l’extrema esquerra en la clandestinitat i empresonat sota el franquisme; tornat al camp tradicional iniciàtic occidental. Entra en el Shivaïsme Advaita de Kashemir (Yoga Trika) a Varanassi, a on és iniciat sota el mestratge de Kamaleshadatta Tripathi. Autor (amb Iniesta, F. i Botinas, Ll..) del llibre De Marx a Platón. Retorno a la tradición de Occidente[1] . Organitzador de les dues Jornades de les Tradicions del Món a Catalunya [2004-2006]. Bon amic de membres de PM, explica per què l’opció del no dualisme shivaïta i parla de la presència d’aquesta antiga tradició d’origen hindú al país català.
* * * * * * *
P.M: Tens un passat d’home inquiet, investigador i d’acció. Has compartit experiències de clandestinitat, de presó, de balanç polític i filosòfic dels adversaris de la dictadura del General Franco, has conegut a fons l’esoterisme de tipus maçònic. Amb altres amics vas formar SPINOZA i més tard el Grup d’Estudis Tradicionals fins a optar per l’Advaita del shivaïsme de Kashmir. Pots explicar-nos per què, amb tot el teu bagatge, vas decantar cap a les doctrines i experiències de l’Índia més antiga?
A.R: En primer lloc namaste: “m’inclino davant tots vosaltres de PELLE MAHA que sou Shiva”. Després de deixar l’experiència de lluitar per una Societat “més justa” segons el model marxista, vaig iniciar la meva volta a la Tradició Occidental (“de Marx a Plató”) amb l’ajuda inestimable d’en Ferran Iniesta, en escoltar l’impacte que les Tradicions africanes li havien causat en la seva mentalitat occidental. A continuació prenem contacte amb Raimon Pànikkar que en el meu cas no em va oferir res diferent a la pròpia Tradició Catòlica, que ja havia experimentat en profunditat en els meus vuit anys d’estada en el Seminari. Va ser realment René Guenon qui em va mostrar l’existència de la Visió No- Dual, Advaita, de la Realitat des dels seus comentaris sobre la tradició del Advaita Vedanta de Shamkara Xaria. Per a mi aquesta va ser la gran revelació a nivell tradicional que no havia trobat en les iniciacions occidentals encara en presència.
Finalment, després de conèixer personalment al meu mestre Kamaleshadatta Tripathi arran d’una conferència seva en la Universitat Pompeu Fabra, vaig sentir la vocació o la crida a ser iniciat en la Tradició del Shivaïsme Kashemir Advaita on no existeixen les castes i que està oberta a qualsevol persona sigui com sigui la seva procedència o condició.-
P.M: A tot Occident, estem en època de descrèdit de religions i vies espirituals, les esglésies es buiden i l’arribada d’altres opcions sagrades és rellevant, però sense que en conjunt es pugui parlar de pràctiques litúrgiques i rituals seguides amplament. En visió cíclica de la història estem esgotant l’Edat fosca o Kali Iuga: penses que hem de viure una etapa llarga on totes les tradicions -inclosa la cristiana, encara majoritària- actuaran en petites comunitats i viuran la sacralitat com en els temps de les catacumbes? Quina funció penses que, al nostre àmbit occidental, pot jugar el shivaïsme?
A.R: El Shivaïsme Kashemir Advaita està obert a tota persona disposada a emprendre aquesta Via Iniciàtica. La seva funció essencial és reconèixer que la nostra veritable essència no és la nostra existència temporal i limitada sinó la pròpia Existència Divina amb tots els seus atributs eterns. Se supera així la falsa visió dual de la Realitat: jo no sóc Déu, jo no sóc l’univers, jo no sóc tu, experimentant que el diví i l’humà, el transcendent i l’immanent constitueixen una unitat indissoluble.
En el cas occidental el dualisme s’expressa a través d’identificar el Progrés humà amb la invenció d’artefactes i a través de processar la Realitat des de les contradiccions Veritat- Error, Bé-Mal, Amic-Enemic, visió separativa que afecta al polític, al social i a les pròpies Tradicions majoritàries i iniciàtiques.
Vull a assenyalar que tant a l’Índia com en altres pobles com el Basaa les Tradicions tenen encara una influència majoritària. Respecte al nostre Occident des de la visió no dual shivaïta, aconseguir la nostra Plenitud, que és la divina, no depèn en conseqüència que se superi o no la ignorància dual en la qual es troba la majoria de persones en el Kali Yuga. Ja que aquesta ignorància també és Shiva (l’Eterna Vibrant Autoconsciència) que juga a autolimitar-se i a autoignorar-se en nosaltres i posteriorment a tornar a reconèixer la seva veritable essència: és el Diví Joc. Pensem que hem de proclamar obertament i donar testimoniatge públic de la visió i la pràctica no dual. En plena Edat Fosca, l’Edat d’Or està en presència, la Plenitud Divina que és la nostra Plenitud viu ja en nosaltres i pot ser reconeguda, realitzada.
P.M: Molta gent que pensa tenir nocions d’hinduisme identifica el shivaïsme com una de les seves variants regionals. Igualment, si es parla d’Advaita o no dualitat es dóna per entès que és l’Advaita hindú, sigui el de Ramanuja o el de Shankarasharya. Però sabem, per treballs teus i d’altres shivaïtes, que hi ha diferències importants entre el que anomenem hinduisme i la vostra tradició. Ens en pots parlar una mica?
A.R: No existeix l’anomena’t “hinduisme”, no és cap Tradició particular Iniciàtica a l’Índia. Existeixen moltes tradicions a l’Índia però les dos principals de caràcter no Dual són l’Advaita Vedanta i el Shivaïsme Kashemir Advaita. L’Advaita Vedanta amb la seva organització social en castes és una Tradició vinculada a l’Índia com la Tradició Judaica ho és al poble d’Israel. Aquesta és una diferència central amb el Shivaïsme Kashemir per al qual no existeixen les castes, sent una tradició oberta a qualsevol persona sense cap mena de distinció ja sigui de condició social, raça o procedència territorial. És cert que té el seu origen a l’Índia, en el Kashemir, però el seu caràcter és universal com la pròpia tradició Cristiana que havent nascut a Judea no és una “variant regional del judaisme” sinó que proclama el seu caràcter catòlic.
L’altra distinció clau entre l’Advaita Vedanta i el Shivaïsme Kashemir en paraules del gran mestre shivaita Lakshman Joo és que: “el Vedanta manté que aquest univers és no-veritable, (és com un somni de Brahma ) no-real. No existeix realment. És només la creació d’una il·lusió (“māyā”). Mentre que el Shivaïsme Kashemir argumenta que si el Senyor Shiva és real, en conseqüència, cóm pot una substància no real procedir d’alguna cosa que és real. Si el Senyor Shiva és real, llavors la seva creació és real.” Shiva, l’Eterna Vibrant Autoconsciència, gaudeix desbordant la seva Shakti en d’univers i autolimitant-se gojosament en ell. L’univers i Shiva formen una unitat indissoluble. Aquesta diferència comporta unes pràctiques iniciàtiques diferents a les del Advaita Vedanta, així com la no existència de monestirs on retirar-se del món. Ans al contrari, reconèixer que el món és Shiva és una tasca iniciàtica central
P.M: Durant anys vas seguir l’ensenyament d’una obra sagrada de referència, el Paramarthasara, que tu mateix amb la supervisió de Tripathi vas traduir al castellà des de l’anglès i des del sanskrit. Consideres que la interpretació de la realitat que s’hi fa és a l’abast de gent occidental inquieta o precisa de mestratge per a la seva comprensió?
A.R: El “Paramarthasara” o “L’essència de la Suprema Veritat” és el primer Shastra o text sagrat, que es transmet oralment pel mestre a la persona recentment iniciada. Es transmet el primer pel seu caràcter més general i d’introducció a la doctrina no dual i a les seves pràctiques. La transmissió oral d’aquest i els altres Shastras és condició sine qua non del procés iniciàtic. El mestre transmet des de la vivència i realització de la doctrina i les pràctiques del Text. Al mateix temps el mestre ensenya doctrina i pràctiques que no estan en els Shastras i que pertanyen al secret d’aquesta Tradició.
Per això, és una il·lusió pròpia del nostre Occident el pensar que llegint el Paramarthasara o uns altres Shastras es coneix realment el Shivaïsme Advaita. De totes maneres la persona que s’acosta al Paramarthasara amb la intenció de realment aproximar-se al Shivaïsme des del cor obtindrà bons fruits a nivell tradicional al marge de si finalment tria iniciar-se o no en aquesta tradició. El que sí que puc dir és que, en les meves xerrades tant en la universitat com en qualsevol altre espai ja sigui social o religiós, sempre he trobat una actitud de sorpresa davant aquesta visió tan radical de la No-Dualitat acompanyada de simpatia i bona recepció.
P.M: Hi ha un punt que crida l’atenció en la no dualitat: la consideració socràtica que no hi ha mal ni maldat, perquè tot el que esdevé és Shiva i no pot estar fora d’Ell. Implica això, davant del moralisme modern (de fet, d’arrel catòlica i protestant), que es podrien legitimar comportaments asocials o directament criminals? Significa també que l’acció social o política resulta opcional o senzillament indiferent? Què fan aquí els shivaïtes?
A.R: Primer precisar que la doctrina tant de Sòcrates com de Plató tenia el caràcter d’una “dualitat harmònica”. No era una doctrina No Dual. Sòcrates admet l’existència del mal, una altra cosa és la seva actitud davant ell. Diu Sòcrates: “És millor sofrir el mal, que cometre’l”.
Des del Shivaïsme es considera que és impossible superar el dualisme des d’una visió dualista. En tot cas el que sempre es detecta és el dualisme del contrari, de l’enemic, de qui no està d’acord amb la teva veritat i se li demonitza. Actitud que és corresposta pel teu enemic que pensa que el que està en la veritat és ell i que tu ets el que està en l’error, i, per tant, tu ets el malvat.
En el Shivaïsme Advaita no existeix la maldat ni el mal sinó la ignorància, tenint en compte és el propi Shiva el que autoignora la seva pròpia divina essència en nosaltres que som Ell mateix i és Ell el que més tard reconeix de nou en nosaltres la seva veritable essència. És el Diví Joc. Des d’aquesta perspectiva no existeix cap indiferència enfront dels comportaments i a les concepcions duals ja que és el propi Shiva el que les protagonitza en nosaltres com el seu Diví Joc i és Ell mateix el que supera aquesta ignorància en nosaltres. I aquesta superació es manifesta en el nostre interior ja sigui per una il·luminació immediata sense necessitat de ser iniciat o través de la crida a nivell personal de Shiva al fet que siguis iniciat i recorris durant tota la teva vida el llarg diví camí de superació del dualisme i de reconeixement de la teva veritable essència que és la de Shiva.
D’acord amb tot l’anterior, l’actitud shivaïta respecte a la persona que es comporta de forma dual a nivell social o polític, o ja sigui matant, violant, etc. és la de la compassió. Que en aquest cas significa “cum-patere”, és a dir, patir conjuntament amb aquesta persona que obra de forma dualista, la seva ignorància. Ja que des de la doctrina No Dual “jo sóc ell”, “jo sóc Shiva”. I, per altra banda, només des d’aquesta actitud el que està en la ignorància pot veure la Llum, és a dir, començar a conèixer que la seva veritable essència és la de la Divinitat i la seva Plenitud, i que aquesta Plenitud Transcendent no depèn de cap triomf o fracàs personal, social o polític tal com predica la Modernitat.
P.M: A Catalunya i ha uns quants grups que estan en camp tradicional shivaïta i sembla que en bona harmonia entre ells. Ens pots exposar les característiques de la via que tu i d’altres iniciats esteu seguint? El shivaïsme de Kashmir és una ruta tradicional molt restrictiva o hi ha graus de coneixement i experimentació vital? Com es viu aquesta experiència espiritual a terres catalanes, lluny del Ganges i les ciutats o camps indis?
A.R: A part del nostre grup de sadakas o iniciats hi ha altres grups que es reclamen del Shivaïsme Advaita. La prova de la seva veracitat en tot cas és objectiva: és la seva vinculació i permanència dins del llinatge mil·lenari shivaïta. Aquells que es proclamin shivaïtes fora d’aquest ininterromput llinatge mil·lenari i sense rebre la iniciació del mestre són falsos profetes.
Respecte a les característiques de la iniciació shivaïta hi ha diferents vies segons sigui la intensitat del “Shakti Pata” o baixada de la Gràcia de Shiva sobre cada persona. Si la intensitat de Gràcia és la màxima l’iniciat reconeix de manera immediata la seva pròpia Divina Essència: això és dit la “no-via” o el Anupaya. A continuació des d’un grau intens de la Gràcia està la Via del Shambavopaya, el recorregut del qual fins a entrar en l’estat Shiva és bastant directe. Però en aquests temps de més ignorància la Via més comuna és la del Shaktopaya, on la intensitat de la Gràcia és menor i en la qual l’esforç de comprensió i meditació dels Shastras i de les seves pràctiques és més ardu i difícil. Finalment la via Inferior és la del Anavopaya, que és de fet una preparació prèvia per a realitzar la via del Shaktopaya. El més important és que el procés iniciàtic el protagonitza indivisiblement Shiva amb la persona iniciada, ja que forma part del seu Diví Joc d’autolimitar-se i tornar a reconèixer-se en la seva veritable essència
P.M: Per acabar, ens agradaria que parlessis un moment sobre el significat profund de la no dualitat, de la comprensió-acceptació que tot allò que és -manifest o invisible- és Shiva. Pensem que és un aspecte rellevant que tenen en origen totes les tradicions, però que queda emboirat per una pràctica que fa suposar que tot està escindit, separat o dialècticament contraposat. Què diries de la virtut espiritual de la no dualitat?
A.R: Respecte al significat profund de la no dualitat, crec que en les respostes anteriors ja he indicat una gran part substancial de les seves característiques. En tot cas, la no dualitat no és una “virtut espiritual”, ni un “comportament moral” sinó l’essència mateixa de la Divinitat que és Transcendent i Immanent de forma indivisible i fora de la qual, res pot existir inclosa la ignorància i qualsevol tipus de limitació. El Shivaïsme Kashemir Advaita ho resumeix perfectament en el primer vers del seu text revelat en pedra per Shiva: “Caitanyam ātmā”:”: ”L’Estat d’absoluta Llibertat de Conèixer i Fer de la Suprema Consciència (Shiva-Shakti) és la Realitat de tot l’existent”. En el comentari d’aquest vers Kshemaraja assenyala: “Tot allò que no sigui la Suprema Consciència, no existeix”.
Establert, això, cada tradició ha d’analitzar acuradament si aquesta revelació no dual està en els seus orígens o la seva Visió de la Divinitat és més aviat una “Dualitat Harmònica” que, això sí, es sustenta obligatòriament en una concepció No Dual de fons. O bé si la No Dualitat present en la revelació original d’una tradició ja no està present o és contradita en la seva part religiosa per l’aplicació d’una moral dualista. Per exemple, hem de considerar en quina mesura la doctrina Sufí no-dual es manté viva en l’Islam, i en quina mesura presideix la pròpia Xaria.
L’altra qüestió important a assenyalar és que la Revelació no dual en una tradició implica l’existència de textos sagrats on s’expliciti a fons aquesta doctrina i es diguin quines són les Pràctiques diàries i progressives perquè l’iniciat sigui capaç de reconèixer finalment l’estat no dual diví, que és la seva pròpia Essència.
Des d’aquesta perspectiva he impulsat a Catalunya la trobada
entre Tradicions vives d’Occident i d’Orient amb la participació del propi
Shivaïsme Advaita, de l’Islam, del Cristianisme, etc. i que van resultar molt
fructíferes. Em refereixo a les dues “Jornades de les Tradicions del Mon a
Catalunya” (2004-2006). Crec que aquest esperit de diàleg ha de mantenir-se i
que no consisteix a intercanviar opinions sinó a anar cap al logos, cap a
“l’Eterna Paraula sense paraules”. En aquest sentit saludo de debò d’ardu
esforç de Pelle Maha per obrir un nou espai de trobada tradicional.
[1] Botines, Lluís, Iniesta, Ferran i Rojo, Arcadio
De Marx a Platón: retorno a la Tradición Occidental
Libros Límite, Barcelona, 1999
