Mira’t, si vols, en el mirall dels dies…
Escolta el rastre del batec del cor,
somriu cada matí a la promesa
del temps que t’és donat per existir.
Obre els ulls de bell nou a la bellesa,
respira el seu alè d’eternitat.
I no et planyis si perds, tu ja has guanyat el món
que al teu davant ara es desplega.
Ves, mira al teu voltant, i als ulls de l’altre
ens hi veuràs a tots, allà mateix.
Llavors somriu si pots a l’esperança
i els qui vinguin després t’ho agrairan.
L’esperança és llavor, delit del somni,
l’esperança és allò que mai no es perd.
Alço per tu la copa en retrobar-te;
puguis gaudir del temps que no ha passat.
Conrea bé els teus camps, la teva vida,
i comparteix-ne el fruit, tan abundant.

Toni Planells
Sant Cugat, 2018