A poc a poc enfilem el camí

El mestre ens ensenyà el que no sabíem,
l’anhel ens va portar encara més lluny,
muntanya ens va fer forts, de nit, de dia;
en venir la tempesta el cel retruny.

Fills de la terra som, filles del cel,
a palpes caminem, perduts, de nit,
i si fortuna ho vol, dormim al llit,
i de vegades abrigats pels estels.

Quina història escriuran els nostres fills?
Quin món els deixaran ells als fills seus?
Què quedarà de tot aquest enyor?
Encara ens cantaran els rossinyols?
Demà, la terra ens alimentarà?
S’enfilaran pels pins els esquirols?
Ens vetllaran, de nits, els vells mussols?
Vindran els nostres somnis del futur?
Ens tornarem a veure en algun lloc?
Recordarem contents el que hem viscut?
Hi haurà llenya al llenyer per fer un bon foc
quan arribi l’hivern i ens trobi nus?

A poc a poc enfilem el camí,
avui és quan podem, i no sabem
què ens pervindrà. Ahir era ahir.
No tornarà el passat.


Toni Planells
Enllà de tot miratge, 2019
Tintamotora