Aquesta part examina les actituds i les respostes que hom pot oferir al col·lapse global, tan personalment com col·lectivament. Una vegada acceptat el caràcter sistèmic i inexorable de les tendències que han precipitat el col·lapse i compreses llurs causes pregones, els quatre darrers articles aporten indicacions o propostes, apunten principis o actituds o respostes, que permetin aprofitar els avantatges de l’època que ens ha tocat viure -ocults, potser, però reals tanmateix- per viure una metànoia veritable, regenerar-nos i despertar.
Des d’una perspectiva ecosòfica, s’esbossa la necessitat de retrobar una saviesa de l’home i de la Terra respecte a si mateixos: una intel·ligència del cor que ressoni amb el sentit profund de la bellesa i la meravella del misteri, que reintegri la Natura a la nostra espiritualitat. Es presenta un horitzó capaç de restituir la reverència per la vida i la cura de tot al centre del sentiment i el discerniment. Una veneració per la Vida que ens dugui a la cura respectuosa de les seves manifestacions i una contemplació de la seva bellesa que ens dugui al compromís. Si no podem revertir el col·lapse, el viurem amb presència, i aquesta serà la nostra màxima ofrena
Des de la perspectiva de l’ecologia humana radical, es proposa l’actitud de resistència espiritual, de resistir en l’amor i per amor, en aquesta ‘hora onzena’; des de l’interior, activament, sigil·losament, nodrida espiritualment, genera una resistència proactiva en l’esperança del canvi, que mai defuig, quan s’imposa, la resistència proactiva exterior, l’activitat altruista. Això demana aprendre a pensar com a procés d’alliberament personal i de presa de consciència pròpia, demana desenvolupar un pensament crític envers el ‘pensament únic’ que se’ns imposa. I també identificar-nos en una comunitat amb la que compartim valors, per ajudar-nos a resistir conjuntament.
Des del llenguatge sobri de la ciència, de bracet amb l’ensenyament budista, els remeis demanen acceptar la crisis i potenciar el canvi per superar el dol de la transformació de la nostra civilització moribunda. Les tres dimensions principals que es proposen són: substituir l’individualisme per la preservació, la cura i conservació de la vida; substituir el materialisme per una visió transcendent, i superar l’agitació i l’estrès, mitjançant la pràctica perseverant de la meditació, en totes les seves dimensions i aspectes, per assolir la serenitat i la pau interior. Se’ns convida a assumir la responsabilitat personal de la transformació i el canvi de visió, ara i aquí, en el nostre dia a dia, hora a hora i minut a minut. Perquè el temps es fugisser i només podem transcendir si ens comprometem a recordar sempre la nostra finitud i actuar amb plena consciència de l’oportunitat preciosa i excepcional que és la condició humana.
Finalment, aclarit quin món s’esfondra, quins aspectes col·lapsen, quines són les pors que cal témer, i quines no, el darrer article exposa els motius per l’esperança transformadora i els valors que poden sostenir-la. Ens proposa vetllar pel discerniment, per la puresa i la qualitat de la nostra atenció, revisar amb coratge i determinació les bases filosòfiques que sostenen l’existència i fonamentar una espiritualitat autèntica amb coherència, harmonia i universalitat.
