“El món està col·lapsant”, que significa fallida irreversible total, o
“Un món col·lapsa”, deixant entreveure una esperança de salvar el canvi?
Un tema per a una profunda reflexió i meditació:
Quin destí hi hauria per a la natura o el món si la civilització humana desaparegués?
Una pèrdua o un guany, un patiment o un alliberament, un desgavell o una serenitat?
Alguns elements de la imatge d’un naufragi programat
– Una precarietat endèmica dels pobles
– Una angoixa permanent
– Un perill ambiental creixent
– Un pessimisme i una incertesa opressiva
– Una profunda resignació o una revolta latent dels pobles
– Una inseguretat preocupant
– Un individualisme i una competència desaforats
– Unes grans aliances depredadores hegemòniques
– Una acumulació avariciosa i bulímica
– Una concentració il·limitada
Tot això es tradueix en el que es podria anomenar una implacable i endèmica dinàmica depredadora o hegemonia caníbal. Aquesta dinàmica es caracteritza pel principi del desbordament de “l’espai òptim per a la necessitat depredadora” *, que afectarà significativament els costums i el teixit cultural. Les actituds “molt qüestionables” formen part de la norma: xenofòbia estructural (agressiva o defensiva), saqueig, invasió, acaparament, espoli, esclavització. La forma de vida és el reflex constant d’aquest context en tots els àmbits: hàbitat, ciutat, arquitectura, art, armament, bel·licisme.
L’impuls que mou avui el món sembla estar recolzat per un “fervor addictiu total” * on trobem de manera destacada producció, acumulació, concentració, innovació i hegemonia.
Les implicacions per a la filosofia i l’espiritualitat
Una lògica coherent suggereix una necessitat ideològica, és a dir, una compatibilitat indispensable amb el mode de regulació social que es promou.
Un enfocament adequat permet qüestionar rigorosament la percepció d’algunes dades cardinals com són la precisió, el valor, la virtut, la verticalitat.
Una llista de “qualitats” socials naturals i evidents es redueix, paradoxalment, a la categoria d’utopia. Podríem citar l’equitat, la solidaritat, la reciprocitat, el respecte.
El mètode amb què es declina el pensament filosòfic dominant es pot identificar a través de diversos aspectes:
– El culte a l’individualisme
– El pretext de l’excel·lència justifica i autoritza tots els excessos
– Innovació desenfrenada i hegemònica
– Una elit oportunista o còmplice resignada
– Individus que s’enfronten a una existència sense sortida
– Un « progrés tecnològic i innovador» que ja no és sinònim de benestar per a la majoria.
Al nivell de l’espiritualitat, el quadre preponderant mostra aquests trets destacats:
– Una davallada considerable de qualitat
– La instal·lació legítima del dubte sobre l’essència de l’espiritualitat
– El triomf de la dinàmica convencional abusiva com a nou estàndard de valor
– Confinament en la penombra d’una autèntica espiritualitat universal
– Éssers confrontats a un atzucac essencial profund
– Augment erràtic de persones a la recerca d’una autèntica espiritualitat.
La combinació dels dos plans, filosòfic i espiritual, posa de manifest, en conseqüència, una fallida en l’orientació, una fallida d’enfocament, per a una humanitat embarcada, ben a desgrat, en un vaixell arrossegat en deriva inconscient cap a un desenllaç fatal.
Un nou rumb, un nou enfocament:
Cal una nova orientació:
– Ahir: l’acumulació ambiciosa i cega, la desmesura, la concentració desaforada i idealitzada, l’angoixa endèmica.
– Demà: el valor autèntic, la mesura, la necessitat, la serenor.
Un nou motor d’esperança:
El nou motor es caracteritza per dos elements clau:
– Bases filosòfiques adequades: revisades amb valentia i determinació.
– Fonaments d’una autèntica espiritualitat: coherència, harmonia i universalitat.
Temps per a grans eleccions decisives:
L’acumulació conforta la consciència construïda en un context cultural de precarietat endèmica i atàvica. La concentració consolida l’acumulació, assegurant el poder mitjançant el control i la manipulació.
Davant l’amenaça d’inseguretat o carència, són possibles dos enfocaments:
– Acumulació (individual) que conforta la consciència individual.
– Solidaritat (disponibilitat col·lectiva) que enforteix la consciència col·lectiva.
Alguns punts per a un despertar adient
– Serenitat: permet sortir d’una situació d’ansietat endèmica.
– Confiança: condueix a la
superació del dubte perpetu i esclerosant.
– Coratge: és gosar de fer un pas cap al que és correcte, cap a la llum i l’obertura del cor.
– Optimisme: donar una oportunitat a la vida, a la felicitat, a l’expressió plena del propi ésser, d’una petita fracció de l’energia vital que ha animat i sostingut l’univers des de l’alba dels temps.
– Solidaritat: fer de les relacions amb els altres la millor font de realització.
– Harmonia: redescobrir la cohesió, la coherència i la ressonància entre el ser, el seu entorn i l’univers.
– Pau: viure en la calma interior que irradia al voltant del propi ser.
– Esperança: millorar el nostre ser i participar activament en l’establiment d’un entorn de vida millor per a les generacions futures.
– Espiritualitat autèntica: aquest últim punt ressona en tots els altres elements, en una dinàmica positiva, esperançadora i sinèrgica, orientada a una millor “convivència”, proveïdora de benestar per a tothom.
Funcions i personatges
Hi ha tres categories principals de personatges segons el seu impacte en el context actual.
La gran majoria: és la massa popular, humil i modesta. Se la pot pot definir mitjançant dues tendències:
– Silenciosa, seguidista, fàcil d’influir i vulnerable.
– Imprevisible, reaccionària, extremista i incontrolable.
Les elits *: aquest terme acostuma a designar una petita minoria de privilegiats de tots tipus. Per classificar-les disposem de dos perfils diferents:
– Cortesanes, còmplices, rendistes, oportunistes i conservadores.
– Temorenques, resignades, honestes, dimissionàries i culpables.
Els dominants, els potentats i els executius (el sector més voraç) són una minúscula minoria. Comparteix molts dels dos criteris següents:
– Cupiditat desaforada; són els qui controlen les claus de la implacable i cega dinàmica depredadora, d’aquesta hegemonia caníbal; obsessionats per l’acumulació i la concentració il·limitades
– Dinàmiques addictives pronunciades; apatia endèmica
crònica.
Conclusió
A continuació cal esmentar algunes vies esperançadores que convé obrir i alguns temors que convé superar.
Una esperança real:
– “L’entorn natural necessita una mirada i atenció solidàries. La dinàmica depredadora caníbal hegemònica només li ofereix una mirada i una atenció purament caritatives o benèvoles “.
– “Una humanitat ferida i resignada es veu obligada a estar satisfeta amb la caritat dels potentats i dels qui prenen decisions. Però la natura i el medi ambient requereixen solidaritat. » (Màximes de Mbombog SBB: consciència ambiental: entre solidaritat i caritat benèvola).
– La casa que acull i protegeix la humanitat -Pelle Maha- s’està desfent. Només un enfocament i una acció solidaris de tothom capgirarà el curs de les coses. Un desafiament extraordinari convoca la humanitat.
– Cal un canvi profund i violent de les consciències, arreu on sigui necessari, per a una convergència intel·ligent d’energies per a l’establiment efectiu d’una gestió ambiental responsable i adequada, basada en la solidaritat.
Algunes pors a témer:
– L’endèmica apatia general;
– La propensió «al límit» de les dinàmiques addictives;
– L’acceptació d’un fi
col·lectiu com a preu a convenir per a la preservació més o menys legítima dels
privilegis d’una minoria cobejosa.
Algunes precisions terminològiques
Caníbal: expressió contundent que s’utilitza aquí per traduir la manifestació de les següents actituds agressives: parasitisme, fagocitosi, cobdícia exacerbada. Exemple actual: ús obligatori de llavors agrícoles sense potencial reproductiu; exemple futur: comercialització generalitzada d’un possible “Aire respirable en ampolles individuals” com a conseqüència d’un accident ambiental qualsevol.
Espai òptim de necessitat depredadora: territori determinat que correspon a una distribució equitativa -natural o adquirida- dels espais habitables -necessitats i mitjans- entre pobles i comunitats. Idea d’una universalitat justa, ètica, i amb respecte per l’alteritat.
Fervor addictiu en tot (global): observació general del desplegament d’un ardor obsessiu que es troba avui a les principals àrees de l’activitat humana.
Elits: minoria representativa adoptada segons el model de «l ‘arbre del parlament» (assemblees tradicionals africanes) amb tres criteris individuals essencials de selecció: eficiència, excel·lència i representativitat. Cal que totes les categories i sensibilitats socials de la comunitat es trobin dignament representades.