Si ens atenem als escrits del científic senegalès Cheikh Anta Diop, que va assenyalar «la unitat cultural de l’Àfrica negra» al seu llibre que porta el mateix nom, el sistema de gestió social de les comunitats d’Àfrica pràcticament compartia els mateixos fonaments abans del comerç triangular al qual va seguir la colonització. Aquest sistema de gestió, una de les variants del qual s’anomena mbog entre els Bassa del Camerun, és una conjuminació harmònica de tots els coneixements i habilitats espirituals, filosòfiques, científiques… que s’han sintetitzat i codificat des de la nit dels temps i s’han transmès de generació en generació amb l’únic objectiu de mantenir en equilibri la diversitat dels éssers que formen els grans agrupaments. En aquest esforç, la gestió de comunitats humanes formades per individus diversos es presenta com un element principal del menú fractal, que va des de l’individu amb els seus propis components fins als grans regnes, passant pel cercle familiar de pare-mare-fills.
En general, el mbog considera que l’individu i la seva comunitat formen un sistema vinculat, on un només existeix perquè l’altre existeix. Un està fet per tenir cura de l’altre. Això explica la connexió molt estreta que té l’individu amb la comunitat. La coneixença de l’individu permet identificar la comunitat a la qual pertany, i viceversa.
En la relació que vincula l’individu a la comunitat, és la capacitat que té un de poder regenerar l’altre la que estableix la seva importància relativa i determina el significat de la seva interdependència. Com a tal, el mbog constata la primacia de la comunitat sobre l’individu, perquè presumeix que la comunitat precedeix a l’individu i que és ella qui li ofereix tot el material físic i espiritual que constitueix la seva particularitat en el conjunt on evoluciona i del qual se li demana que tingui cura i mantingui el perfil. El mbog expressa aquesta primacia sempre que sorgeix l’oportunitat. A més, el mbog es refereix a la “comunitat” amb el seu propi nom “mbↄg”, per dir que és una entitat intel·ligent capaç d’autoregular-se i portadora de poders reals.
L’equilibri de la comunitat és d’una estabilitat infinita si el circumscrivim a l’escala de la vida d’un individu: mbↄg ĭ màl Ҍéé [El mbog mai s’esgota]. L’equilibri de la comunitat només es pot veure afectat per l’actuació de diverses generacions d’individus (mbↄg ì kwↄg, tjàï dí sàmàl [El mbog que cau durant sis generacions]), després de les quals la comunitat es redistribueix en un nou equilibri (mbↄg ì kwↄg, mbↄg ì ɲↄdag [El mbog cau, el mbog s’aixeca]).
En la seva funció de regulació social, el mbog silencia les conveniències-interessos particulars de les persones quan directament o indirectament poden afectar l’equilibri de la comunitat. Amb aquesta finalitat, pot arribar a modificar l’anatomia dels individus per eliminar una potencial amenaça de la trajectòria de la comunitat. El mbog s’esforça, sense dubtar-ho, a posar al cadafal de la comunitat, o bandejar tot curt, a qualsevol persona que, per al seu desenvolupament personal, incompleixi les normes que vetllen per l’interès general. Per tant, és comprensible per què és psicològicament difícil detectar una tragèdia per a les comunitats mbog que abandonin un cert tipus de pràctica denunciada per altres comunitats externes que tenen una visió del món i una orientació diferent de la pròpia. El problema de la circumcisió i el de l’excisió practicades en moltes societats tradicionals té la marca d’aquest equilibri mantingut entre el benestar de l’individu i l’interès de la comunitat.
Actualment, el mbog s’enfronta a una onada d’individus que tenen la sensació d’ofegar-se dins dels límits imposats pel motlle de la comunitat, considerat molt estret i dels quals, uns i altres, voldrien emancipar-se per afirmar lliurement la seva individualitat. Aleshores, el mbog té cura de no obligar els individus a viure i comportar-se segons lleis massa allunyades de la naturalesa humana. Evita postures rígides com la d’aquelles persones que no respecten tot allò que es promou al rang de lleis socials. Llavors, són castigades amb exclusió de la comunitat, a la qual només poden reintegrar-se renunciant a la seva condició humana.
Al mateix temps, el mbog pateix el dolor del drama d’aquells que han experimentat la vida més enllà del marc comunitari i que recol·lecten el desequilibri dels ecosistemes, la desaparició de milers d’espècies de diversos biòtops, la promoció de l’aïllament dels individus per la proliferació de terminals electrònics que a poc a poc multipliquen el nombre d’individus solitaris, i d’altres extremistes que viuen com animals salvatges, disposats a participar en totes les pràctiques prohibides per la comunitat.
En tots els casos, les comunitats que arbitra el mbog es gestionen en el sentit de generar individus a la seva imatge, contenint-los, tant com es pugui, en la comunitat amb els seus fonaments humans autèntics; en una comunitat orientada cap a un ideal que els seus individus s’esforcen a perseguir.
Mbombog NGUIDJOL SOHO
