Els pobles originaris de l’Illa de la Tortuga, anomenada Amèrica del Nord, del Sud i del Centre, eren antigament tots un sol poble, units sota la mateixa llei matrilineal que ha esdevingut coneguda com la Gran Llei de la Pau. Aquesta llei prové del viatge del blat de moro, un viatge de més de deu mil anys del sud al nord en què el blat de moro va evolucionar amb totes les persones que el cultivaven, el cuidaven, el convertien en la seva sustentació i en la seva principal font d’alimentació. Però més enllà de ser una font de nutrició, el blat de moro és el que va permetre a les persones ser més sedentàries i evolucionar d’altres dominis de l’esperit humà, atès que ja no s’havien de centrar únicament en la supervivència.
Aquestes persones van evolucionar com una sola família als boscos del nord-est de l’Illa de la Tortuga. Cinc germans compartien el territori. Amb el pas del temps, es van convertir en les Cinc Nacions, que van començar a fer-se la guerra. La gent anhelava la pau però ningú no gosava ni parlar-ne, de la pau, ja que els assassins eren en llibertat. «Com podem aconseguir la pau, si continuen matant?», es van dir. Un dia, Tekanawita va escoltar els crits d’una Mare de Nacions; van ser els crits de Tiakonsase, que es va fer càrrec dels ferits, dels vius i dels morts, independentment de la seva nació, acció que va constituir un esforç per la pau immens en aquell context de guerra. Tiakonsase no tenia fills, però es va ocupar de tots. Plorava i suplicava que es posés fi a aquella guerra que no només matava persones, sinó també els animals i la terra. La seva veu va obligar la Creació a designar Tekanawita com “l’home de la pau”. Va ser Tekanawita, el pacificador, qui va respondre a la seva veu i li va dir que faria aquesta tasca, que aniria a totes les nacions en guerra i els diria que el moment de la Gran Pau havia arribat a aquest món.
El viatge de Tekanawita, el pacificador, és l’esdeveniment més important de tota la història de la humanitat, ja que relata com es va establir la pau entre les nacions en guerra fa més de dos mil anys. En la societat no autòctona, la majoria dels herois són herois de guerra, les persones que van participar en la corrupció de la guerra i van acabar amb la vida d’altres persones: els assassins i les persones que participen en guerres no poden ser herois. Tekanawita és el nostre heroi de la pau. El seu viatge encara s’explica a través de la tradició oral almenys cada cinc anys, quan les Nacions realitzen el “Gran Recital de la Llei de la Pau” per recordar tots els articles de la Llei i tots els esforços de Tiakonsase, Tekanawita i tota la gent que va lluitar per la pau. Per tal de garantir que la vida pugui continuar per a tots els rostres encara sota la Terra. Aquest recital es compon de la Història de la Creació, la formació de la Terra, l’ADN de la nostra Mare-Terra, els Ensenyaments de la Lluna, la creació de la Lliga de la Pau, l’establiment de la Gran Llei de la Pau i els esdeveniments nacionals i internacionals actuals. És en un esdeveniment com aquest que es va crear la Nació de les Donadores de Vida, un nou pas en l’evolució de la Casa Llarga.
La Gran Llei de la Pau està simbolitzada pel cinturó Wampum
d’Aionwatha, i representa les cinc nacions unides en pau, inspirades en la forma
natural de la creació: les mares són el poder, són les Donadores de Vida.
Els homes només poden exercir càrrecs d’autoritat sota l’autoritat prèvia de
les dones (les que donen la vida). Això vol dir que per tenir una funció
política en la nació, els homes han de complir tots els criteris d’elegibilitat
que determinen les dones, que estan representades per les mares de clan. Segons aquest protocol de la Llei, són elles
qui els seleccionen.
Aquesta llei natural de la creació prové de la comprensió que tot el que ens dóna vida és femení, la nostra Mare-Terra és femenina, la nostra Àvia-Lluna, el cor que batega a la nostra Mare-Terra és femení, la Dona-Cel, la gran espiral de la Creació que dóna vida a tot és femenina. Tenim tres etapes femenines (la Dona-Cel, l’Àvia-Lluna i la Mare-Terra) i, després el masculí entra en escena, són els bessons, les mans del Creador, els qui s’asseguraran que tot funcioni segons la concepció original de la Llei. Per tant, quan es surt de la Llei es produeix un desequilibri entre els sexesque confon l’esperit del poble, la qual cosa genera guerra i destrucció.
L’equilibri té les seves arrels en la matrilinealitat: els homes reconeixen que són designats com a protectors de la vida, aquells que han de treballar per protegir el que les Donadores de Vida proporcionen. Són les Donadores de la Vida les qui tenen cura de la terra, dels fills, dels ancians, de l’amor. Els homes han de protegir el treball de les Donadores de Vida perquè la pau pugui continuar existint. Gràcies a la matrilinealitat, les dones i els homes treballen en equilibri, reconeixent-se els poders de cadascú. Atès que van ser els homes els que van provocar el desequilibri, destruint i lluitant, els tocava pujar per l’escala evolutiva i unir-se a les dones en la seva cura i amor per la vida, així com reconèixer a les seves mares com a principals i als homes com a secundaris. No hi ha igualtat en això: els fills mai no seran iguals a les seves mares; les mares sempre seran les primeres i els homes reconeixeran i viuran aquesta realitat.
Quan Tekanawita va completar la seva tasca de convèncer totes les nacions en guerra per unir-se en pau, es van reunir a Onondaga, on vivien els pitjors guerrers i van arrencar junts un gran pi blanc que es convertiria en el símbol de la pau del Poble Unit, i hi van enterrar totes les seves armes de guerra. És una metàfora, per descomptat, no com si arrenquessin un arbre i el replantessin en forma d’arma, és un símbol que en la seva ment han acceptat no utilitzar cap eina per a la guerra o la destrucció, sinó només per al benestar de la gent. És la mentalitat de la guerra que s’arrenca de les ments i és l’arbre de la pau el que s’hi planta. Aquest pi blanc és Tioneratasekowa. Un ganivet o una destral no s’utilitza per matar sinó per caçar o tallar una eina que la gent necessiti. Es van nomenar dones caps i homes caps, eren les millors d’entre la gent i es tractava de títols hereditaris que només les mares podien tenir i aprovar. A la part superior de l’arbre hi ha l’àguila gran, el que significa que qualsevol persona que vegi que arriba el perill pot pujar a la part superior de l’arbre i avisar a la gent. Qualsevol de les nacions de qualsevol disposició pot convertir-se en la protectora de la vida en qualsevol moment i pot pujar a dalt de tot de l’arbre. Això significa que cada persona té el mateix accés a aquesta posició i al coneixement de la Gran Llei de la Pau.
La Gran Llei de la Pau va establir Consells nacionals i internacionals on la gent s’asseia segons el clan, en una triple funció, i deliberava sobre els temes més urgents que exigien la seva plena atenció. Aquest procés de Consell en tres parts també prové de la natura, ja que un àtom està format per neutrons, protons i electrons; els clans de base –la tortuga, el llop i l’ós– exercien aquest paper clau en el procés de deliberació. El procés del Consell té molts nivells i protocols. Aquest és l’equivalent a com funciona qualsevol govern, l’única i important diferència és l’arrel matrilineal. Els detalls de les funcions es defineixen a la Gran Llei de la Pau. De fet, els caps de les tretze colònies britàniques als Estats Units tenien seients honoraris i van aprendre del Consell, motiu pel qual van crear les seves branques executiva, legislativa i judicial, eliminant-ne només la part més important: el paper de la dona.
La Gran Pau va durar més de 1.500 anys, fins a l’arribada dels europeus des de l’altra riba de l’oceà. Aquells homes de guerra, caiguts malalts i sotmesos a coerció, van adoptar per primera vegada la Gran Pau, ja que ells mateixos fugien de l’opressió i la dictadura. L’únic problema era que els seus reis ja estaven actuant per apropiar-se de la terra, independentment de si per a això havien d’exterminar la gent que hi vivia. Com que cada vegada arribaven més persones nouvingudes i començaren a establir-se, els caps van veure la necessitat d’estendre la Gran Pau i van crear el Tractat de Pau Wampum a Dues Vies, que estableix que cada poble viu a les seves pròpies canoes i al seu propi vaixell i que no han d’interferir-se els uns amb els altres, sinó ajudar-se mútuament quan sigui necessari. Aquest Wampum és un derivat directe de la doble hèlix del nostre ADN humà; és l’evolució de la vida.
Malauradament, amb el pas del temps, la falta de respecte amb què els homes colonitzadors ignoraren aquest tractat va fer tornar a endinsar la gent en els camins de la guerra. Els colonitzadors no només van intervenir, sinó que van portar la guerra i van utilitzar diverses eines genocides contra les persones que els van acollir. Com a exemple, podem citar el cas dels internats indis que, segons la declaració mateixa del Primer ministre de l’anomenat Canadà, estaven destinats a “matar l’indi dins el nen”. Un segon exemple és la imposició d’un sistema electiu que destrueix el Procés del Consell de les Cinc Nacions segons la Gran Llei de la Pau i imposa el sistema democràtic de dominació i guerra masculina, per esborrar, en última instància, tota la memòria de la Llei matrilineal així com de l’establiment i el manteniment de la pau.
Com tots sabem, les històries de terror del genocidi són nombroses i inhumanes. El nostre objectiu és restablir la Gran Pau tal com es coneixia abans i mantenir en la memòria els errors del passat. Atès que el Tractat de Pau del Wampum a Dues Vies es va concedir a homes blancs europeus en nom de les seves nacions en guerra, la conseqüència va ser que no van complir l’acord. Llavors varem decidir que les representants legítimes del poble i d’aquest tractat serien les dones. Amb aquest esperit, el Consell tradicional Kanienkehaka de la Confederació de Cases Llargues de les cinc nacions va presentar aquest tractat a les veritables representants de la societat no-autòctona. [1] D’aquest gest va néixer la Nació de les Donadores de Vida, i va adoptar oficialment la Gran Llei de la Pau com a Constitució.
La Casa Llarga, i ara la Nació de les Donadores de Vida, té com a objectiu principal restablir l’equilibri de la Creació, recuperar la matrilinealitat a les nostres vides, a les nostres famílies, a les nostres Nacions, als nostres Pobles. La nostra Mare-Terra es troba en estat d’emergència i el seu benestar depèn que els seus fills (nosaltres, els humans) ens adonem que tenim un paper de guardians i al mateix temps de protectors, i no de destructors del món. La velocitat de destrucció de la nostra Mare-Terra està creixent a un ritme molt accelerat i ara aquesta mateixa mentalitat malsana i bel·ligerant vol portar la destrucció a la nostra Àvia-Lluna i més enllà, al que ells anomenen “espai”. No hi ha cap “espai buit”, segons han confirmat recentment els científics; cosa que sempre van saber els pobles originals. “L’espai” està ple d’aigua, d’elements naturals que donen vida. Per descomptat: és el cos de la Dona Cel. El que s’anomena “espai” és el sac amniòtic en què es desenvolupa tota la vida a la Gran Espiral de la Creació.
És hora que els homes, i qualsevol persona amb aquesta mentalitat bel·ligerant, s’adonin que el suïcidi col·lectiu al qual condueixen la humanitat no és el camí que seguirien els onwe-onkwe [éssers veritables]. Per tots els rostres encara sota la Terra, hem de retornar les nostres mares al seu lloc natural d’autoritat dins de totes les nostres nacions perquè puguin tornar a gestionar adequadament tot el nostre poble. Aquest és el camí cap a la pau!
Skennen kowa,
[Gran Pau per a Tu,]
______________________
Stuart Myiow
Representant del Clan del Llop
Consell Tradicional Kanienkehaka [Mohawks]
Boîte postale 531, Kahnawake
Territoire Mohawk
JOL 1B0
Per anar més enllà
The Mohawk Traditional Council of Kahnawake
Declaració històrica de les Dones (versió francesa), octubre 2017
Cliche, Guylaine. (2016). Paroles de paix en terre
autochtone : cultures, valeurs et traditions mohawks. Montréal : Le Jour (també disponible en versió anglesa)
[1] https://mailchi.mp/43d60ee3167f/we-present-you-the-life-givers-nation
