- PRESÈNCIA HISTÒRICA DEL SHIVAÏSME
Aquest article està centrat en particular en una Tradició concreta de caràcter iniciàtic com és el Shivaïsme caixmir Advaita [no dual], que, per ser ben entès, ha de ser situat en el seu context sociohistòric, relacionant-lo amb un entorn shivaïta filosòfic i doctrinal més ampli que la pròpia doctrina i pràctica no dual. En efecte, són vuit els Sistemes o Tradicions que estan incloses en el shivaïsme i de les quals parlarem més endavant.
Comencem llavors per la seva tremenda antiguitat, tal com queda patent en aquesta cita: «El Shaivïsme és una religió [Tradició] que ha persistit des dels temps prehistòrics, segons els descobriments arqueològics de Harappa i Mohendaro. Abarca una història contínua d’almenys 5.000 anys. L’emblema fàl·lic de Shiva [el Linga], tal com es va trobar a les ruïnes de les civilitzacions de la Vall de l’Indus, és encara objecte d’adoració entre els fidels del Shaïvisme. És avui una fe viva al llarg de tota l’Índia. I afirmar que era un element religiós dominant en les cultures i civilitzacions de la Vall de l’Indus és una cosa perfectament admesa en l’actualitat.» [1]
Cal afegir que és una característica central del Shivaïsme l’adoració a la indissoluble unió de Shiva – Shakti a través del simbolisme de la unió del Linga sobre el Yoni [principi femení].
Llargues dinasties de reis van ser ardents devots de Shiva, com és el cas de Jauluka, fill del gran emperador Ashoka (304-232 abans de Crist), i de la seva pròpia esposa Isanadevi, i van erigir molts temples en honor a Shiva. Després, durant els 400 anys posteriors dels regnats dels 13 reis d’aquesta dinastia, la veneració a Shiva va ser molt popular. En les monedes del rei Vasudeva (182-220 abans de Crist) es mostrava un revers amb la figura de Shiva, amb o sense el toro, portant el Trident. En l’era cristiana són molts els reis fidels a Shiva i innombrables els temples construït en el seu honor; destaquen el rei Krishna I (760 després de Crist) i el Temple monolític Kailasha d’Ellora, construït tot ell sobre roca.
El Shivaïsme apareix també en els Vedes. El Rig Veda fa referència a l’adoració al Shiva Linga i, igualment, els diferents noms de Shiva, com Rudra o Pashupati, són esmentats en els Quatre Vedes i en els propis Upanisads. En el Budisme també són presents comentaris entorn de Shiva.
Pel que fa a les relacions entre la Tradició de l’Advaita Vedanta i tot el Shivaïsme, podem afirmar que s’han desenvolupat sempre de manera fraternal, tal com es descriu a continuació: «Malgrat que els textos més representatius dels vuit Sistemes del Shivaïsme, ara disponibles, segueixen declaradament l’autoritat dels Shaiva Agamas [Escriptures sagrades de la Revelació Shivaïta], no obstant això, gairebé cadascun d’aquests Textos citen les Escriptures Vèdiques almenys per mostrar que el Principi particular que proposen està d’acord amb el Text Vèdic… [En aquest sentit]…l’actitud de tot el Shivaïsme cap a la Tradició Vèdica no va ser mai de condemna, com el cas de Carvaka, ni d’oposició, com en el cas del Budisme.Per contra, va ser com si es tractés d’una fillastra, els acords i les diferències de la qual amb el pare eren aquells que la mare tenia amb ell.» [2]
Per completar aquesta relació fraternal podem afegir que el Shivaïsme caixmir Advaita en particular manté que l’Advaita Vedanta present en els Upanisad és similar, doctrinalment, als Shaiva Agamas. No obstant això, no està d’acord amb la interpretació de Shankaracharya de dites Upanisads en els Brahma Sutras i especialment en l’escolasticisme posterior d’aquesta Tradició Vedàntica.
Enunciaré ara els vuit Sistemes o Tradicions dins del Shivaïsme: 1) El Pasupata Dual. 2) El Shivaïsme Siddhanta Dual. 3) El Shivaïsme Dual amb No Dualitat de Lakulisha Pashupata. 4) El Shivaïsme Dual Vishista. 5) El Shivaïsme Dual Vishesa. 6) El Shivaïsme Nandikesvara. 7) El Shivaïsme Rashesvara. 8) El Shivaïsme caixmir Advaita.
Abhinavagupta, en la seva gran obra el Trantaloka, descriu tres Sistemes en el Shivaïsme des del punt de vista metafísic: «En el Tantraloka es proposen tres posicions a nivell metafísic: – Diferència [Dualitat] (bheda), unitat en la diferència [No dualitat amb dualitat] (bhedaabehda), i unitat [No Dualitat] (abheda). Tècnicament la formulació bheda és anomenada “Shiva Agama”, la bhedaabheda és coneguda com “Rudra Agama” i els textos abheda reben el nom de “Bhairava Agama”.» [3]
És important subratllar que no existeix cap oposició entre aquestes tres posicions metafísiques. Totes són parts fonamentals d’un tot orgànic. Totes formen part del procés iniciàtic de Reconeixement [Pratyabhijnya] de l’Única Realitat No-dual a través de l’experiència de la multiplicitat, de la Unitat en la multiplicitat i de la Unitat: “L’Únic Jo [Aham]Autoconsciència [Prakasa-Vimarsa] Vibrant [Spanda]” fora del qual res existeix i que és la naturalesa més profunda de tot l’existent.
2. COMUNITAT I INDIVIDU:
SOCIETAT SENSE CASTES I LLINATGE INICIÀTIC
Abordem ara el referent a l’aspecte Comunitat i Individu en el Shivaïsme caixmir Advaita, que es basa en dos pilars fonamentals. Un és la pertinença a un Llinatge Iniciàtic Ininterromput en el temps, del qual parlarem més endavant. L’altre pilar clau és la no existència de castes i la no distinció de persones sobre la base del seu gènere, nacionalitat o creences. Però no es tracta d’un suposat igualitarisme democràtic. Aquesta concepció shivaïta estableix la similitud de totes les persones a partir de la concepció no dual, per la seva identitat amb Shiva, i la seva diferència, que s’estableix des de la superació individual de la ignorància i el Reconeixement [Pratyabhijnya] de la seva veritable naturalesa que és la transcendent i immanent de Shiva.
En això el Shivaïme coincideix a un nivell amb el propi Budisme, la concepció del qual de l’existència d’una sola classe referida a la humanitat [eka varna] l’expressa molt bé aquest Sutra: «No pel naixement un és un descastat, no pel naixement un és un brahman; per la seva conducta un és descastat i per la seva conducta un és brahman.» [4]
Igualment, el Jansenisme era contrari a les castes, com es fa patent en el cas del jainista Harikesa, un svapaka, un menjador de gossos per naixement, de qui els déus van celebrar: «El valor de l’ascesi s’ha fet visible en ell, el naixement [en una casta o una altra] no posseeix cap valor. Fixeu-vos en el sant Harikesa, el fill d’un sovaga [svapaka], el poder del qual és tan gran.»[5]
Cal destacar que en el Bhagavata-Purana es diu que va ser compost per a l’alliberament d’aquells que no poden accedir al Veda o la Sruti, és a dir, per als sudras i les dones. El Purana s’expressa així en referència a les castes: «Una persona de la casta Chandala que hagi dedicat la seva ment, parla, acció, profit i la seva mateixa vida al Senyor, és superior a un brahman dotat de totes les qualitats.» [6]
Finalment, i per tancar aquestes breus referències a la qüestió de les castes, recordar que l’organització en castes és també una forma tradicional particular de l’Índia d’estructurar la seva societat i de preservar la Revelació i els processos iniciàtics. Així l’expressa Shankaracharya de l’Advaita Vedanta en el seu comentari als Brahma Sutras: «Les sudras no tenen el privilegi [del coneixement sagrat] perquè no estudien el Veda […] perquè el seu estudi requereix la cerimònia de l’upanayama, i aquesta cerimònia sol la practiquen les tres classes dvijas.» [7]
Abordem ara el referent a l’aspecte Comunitat i Individu en el Shivaïsme caixmir Advaita en el seu altre pilar fonamental, que és la pertinença a un Llinatge Iniciàtic Ininterromput [Comunitat Iniciàtica] i que inclou la relació entre el Guru [Acharya] o Mestre i el deixeble [funció de l’individu en aquesta Comunitat].
Així ho expressa el Guru Nihar Purohit, el meu actual Mestre, parlant del Mestre Shivaïta Kshemaraja: «Vegem la paraula Āmnāya, Tradició. Ja que el Guru no és només un individu, una persona. El Guru és aquell que pertany a una Tradició Ininterrompuda. Tot el que transmet el Guru és completament veritable, no per les seves capacitats sinó perquè pertany a una Tradició Ininterrompuda. Una Tradició la cadena de la qual mai s’ha trencat. Per tant, Kshemaraja pertany al Shivaïsme caixmir Advaita, als Shaiva Agamas [Doctrina Revelada], i als Shastras [Textos Sagrats on s’expressa aquesta Doctrina].» [8]
Es tracta, en conseqüència, de convertir aquest Coneixement revelat en el propi coneixement del deixeble, superant la Ignorància Teòrica [de la Doctrina Tradicional] i la Ignorància Experimental [experimentar la Realitat des d’una visió dual]. I això a través dels següents mitjans: «Gurutah, Śastratah, Svatah. Primer, tu escoltes al teu Guru [Gurutah]. Segon, estudies i medites les Escriptures [Śastratah]. I tercer, tu les practiques i les converteixes en teves internament [Svatah].» [9]
Com hem indicat més amunt, la finalitat del procés iniciàtic no és adquirir res de nou a través del teu esforç sinó Reconèixer [Pratyabhijnya] el que realment ja ets, la teva veritable essència: tota la transcendència i immanència de Shiva, “L’Únic Jo [Aham]Autoconsciència [Prakasa-Vimarsa] Vibrant [Spanda]”. El deixeble disposa de tres Vies o camins iniciàtics [Upayas] segons la intensitat de la Gràcia rebuda [Shakti pata]: la via superior, el Shambopaya, la Via Mitjana, el Shaktopaya, i la Via inferior, l’Anavopaya. Existeix també la No-Via, l’Anupaya, que es produeix en aquells en què la intensitat de la Gràcia és tan gran que aconsegueixen directament la Il·luminació, o l’Estat Suprem. Finalment, respecte al Shivaïsme caixmir Advaita com a Tradició Ininterrompuda, el Mestre Lakshmanjoo ens diu: «En les tres primeres Yugas [Edats]: satyuga, tretayuga i dvaparayuga, els Mestres i els deixebles eren iniciats verbalment, sense cap mena de Text escrit que exigís paraules i frases. El poder de la memòria era tan gran que ho recordaven tot a l’instant… Però quan arribà el kaliyuga
aquests Mestres i deixebles, totalment decebuts, es van ocultar en llocs desconeguts per evitar el contacte amb la gent. A causa d’això, la Doctrina del Bhairava Tantra i el Shivaïsme caixmir es va perdre.» [10]
Però el Senyor Shiva, que desitjava il·luminar de nou l’Univers, va reaparèixer en la forma de Skrikanthanatha. I els Gurus [risis (vidents) o siddhas] durant un temps van ser creats per la ment. Així Durvasa va engendrar el seu fill amb el poder de la ment. I això va succeir durant 14 generacions. I el Mestre de la 15a generació va ignorar el poder de la ment i es va casar, i la seva dona va engendrar el seu fill [Samgamaditya], qui va donar continuïtat a aquesta Tradició. Així doncs, aquesta Tradició viva del Senyor Shiva va ser continuada per moltes yoginis i siddhas. Les yoginis eren aquelles dones que estaven realitzades. I els siddhas eren els homes que estaven realitzats però que no havien nascut en el si d’una mare. I també va ser continuada per Mestres nascuts de dona.
Vasugupta (segle 8 i 9 després de Crist) va ser el primer Mestre a qui Shiva va revelar els “Shiva Sutras”, que va escriure en el Text del mateix nom passant de la Tradició Oral a la Tradició Escrita. A partir d’aquí se succeeix tot un Llinatge Ininterromput de Mestres que comenten els “SHIVA SUTRAS”, com Bhaskara, Varadaraja o Ksemaraja (segle 9 i 10 després de Crist). El “Spanda Karika” [“Els versos sobre l’Eterna Vibració”] és un altre dels principals Textos sagrats, comentat també per Ksemaraja. Més tard Somanda compon els “Shiva Dristi”, i Utpaladeva escriu una altra obra clau, “Isvara Pratyabhijnya” [“El Reconeixement del Senyor”]. Finalment, Abhinavagupta escriu la Gran Obra del “Tatraloka” [“La llum sobre els Tantres”].
Els Mestres shivaïtes s’han succeït ininterrompudament fins als nostres dies, on la figura de Laksmanjoo ha estat d’enorme importància en la continuïtat del Shivaïsme caixmir Advaita. Un dels seus deixebles ha estat Rameshvaraja, el deixeble dels quals Datta Kamalesha Tripathi és el meu Mestre, juntament amb el seu deixeble Nihar Purohit. En aquests moments el Shivaïsme caixmir Advaita té presència a Catalunya i a Navarra.
Arcadio Rojo
Pamplona, Agost de 2020
Referències bibliogràfiques
[1] [2 ] An outline of History of Saiva Philosophy. Katey Chandra Pandey
[3] Kashmir Saivism The Central Philosophy of Tantrism. Kalamakar Mishra
[4] [5] [6] [7] La Sociedad de Castas. Religión y política en la India. Agustin Paniker
[8] [9] Transmisión de los “Shiva Sutras”. Guru Nihar Purohit
[10] KASHMIR SHAIVISM The Secret Supreme. Swami Lakshmanjoo
