La utilització política de la religió
La religió, ¿comporta violència, agressió i guerra?. ¿Quin tipus de religió va relacionada amb la violència?. Totes les religions, de fet, han justificat, legitimat guerres, inquisicions, censures, repressions, terrorisme, destrucció d’aquells que pensen diferent. ¿D’on ve el fet que ens matem, que ens agredim, i a vegades en nom dels “déus”?.
A les arrels de la violència
La condició humana conté violència, agressivitat, ira, odi, gelosies…. Tendim a procurar que l’altre no tingui el que jo no puc tenir. Tots necessitem i cerquem seguretat perquè ens sentim insegurs, i si l’ambient el sentim hostil, o ens trobem en circumstàncies crítiques, en canvis o conflictes difícils d’afrontar, llavors podem desenvolupar actituds i comportaments agressius. Podem percebre els canvis com a caos, que cal evitar. No reconeixem les nostres inseguretats i projectem les culpes, les responsabilitats, cap enfora, envers altres persones, organismes o institucions, i a vegades amb violència.
Molts dels factors que intervenen en accions socials violentes on la religió hi juga un paper, no són tan lluny d’aquells que incideixen en la violència domèstica (mantenir el poder, voler dominar l’altre, enveja,…), però a nivell mundial.
Els elements procedents de l’economia com el desig de conquerir territoris per a tenir més recursos, o per acumular més riquesa, també són un factor important. Mentre la pobresa i la injustícia no es resolguin i creixi la desigualtat entre rics i pobres en la societat, hi ha condicions perquè algunes “banderes” nacionals o /i religioses es col·loquin com a “salvadores” de tals situacions injustes per evitar possibles transformacions que es veuen i es senten com incertes, catastròfiques..
Els elements polítics com el desig de domini sobre altres pobles també hi juguen: la ràbia acumulada, la venjança enfront de les humiliacions i discriminacions rebudes per molts pobles de l’ Àfrica, Àsia, i Amèrica per part dels països colonitzadors (Europa, EEUU). Les polítiques d’encaix dels immigrants, en part han fracassat. Molts joves no es senten acollits i volen destruir aquest sistema. Potser a Catalunya sense una política massa explícita, de moment sembla que ens en sortim millor, ja estem més acostumats a ser país de pas, construït per molta gent nouvinguda, d’emigració contínua, i això ens ha habituat a anar coneixent gent nova, de cultures diferents i a caminar junts, a barrejar-se, a valorar la riquesa cultural que ofereixen…
Els elements culturals que hi juguen són la recerca d’una identitat pròpia i forta. S’intenta recuperar la identitat a través de la confrontació amb altres identitats i afirmant-se violentament contra enemics “fabricats”, que es necessiten per saber qui som i per diferenciar-se. L’oferir un sentit de vida, una acció, un projecte… a joves desarrelats, sense futur, amb una vida incerta, sense treball, els pot ser una causa que els dóna una orientació, una utilitat, ser algú i vida.
Quan la religió beneeix la violència (els elements directament religiosos que hi intervenen)
La identitat religiosa aporta afirmació de la pròpia existència i personalitat. Així es passa d’una vida anònima, plena de ressentiments, buida, marginal, empobrida…, a una vida d’alta intensitat.
Hi ha fanatisme religiós, producte d’una visió de la religió manipulada per altres interessos, que oprimeix, que justifica i legitima qualsevol barbaritat, assassinat, guerra… El fanatisme és desenvolupa a partir de psicologies que necessiten seguretats simplistes, primitives i a través d’omplir buits morals, de valors, i de cultura… El fanatisme religiós o l’integrisme (que tot ho vol resoldre amb la religió) o el fonamentalisme, són contraris a la visió d’una religió alliberada i alliberadora que es basa en l’amor, la veritat, l’atenció als més necessitats i el respecte envers els altres.
Les reaccions davant les provocacions, insults, ofenses, crítiques i burles a una religió, esquematitzant-la, o ridiculitzant-la, poden ser agressives.
Totes les religions, espiritualitats, i les conviccions profundament humanistes, tenen una dimensió veritable, alliberadora de les pors, prejudicis, i s’obren a la comprensió i al respecte de l’altre diferent. Són propostes de pau en tots els àmbits, des del més interior-personal, fins el camp social. Totes elles difonen i eduquen en valors de llibertat, fraternitat, justícia, solidaritat, amor i humilitat i en aquest sentit tenen propostes per transformar les estructures socials injustes, en favor de les persones de la seva dignitat, llibertat i felicitat.
Tots sabem, també, que al llarg de la història, les religions s’han pervertit en formes fanàtiques i fonamentalistes. Les religions poden desenvolupar una dimensió alienant, destructiva, fanàtica i totes tenen episodis violents en la seva història. Podríem dir que llavors deixen de ser autènticament religions. Sovint han estat manipulades pels poders econòmics i polítics, i han contribuït a la guerra i a la intolerància. Fins i tot, en diferents èpoques les religions instituïdes han exercit poder, sometent a les poblacions, amb maridatge amb altres poders, i no han alliberat a les persones, sinó que han emmalaltit les seves psicologies, dominant la seva consciència.
La crispació religiosa: integrisme i fonamentalisme
L’ integrisme és una conducta oposada al liberalisme, a la modernitat, a les ciències en l’àmbit catòlic. Té por a que desapareguin els valors religiosos. Té una voluntat d’un ordre social suposadament “catòlic”. Aplica el catolicisme a totes les necessitats de la societat contemporània (com si la fe catòlica solucionés de forma segura, complerta, definitiva, amb un sòlid i autèntic pensament, tots els problemes socials). Recerca la seguretat intel·lectual, moral i espiritual davant la crisi religiosa i refusa els canvis, defensant la tradició. Fuig del món o combat el món vist com hostil, com condemnable, com lloc de l’error i del pecat. Confon la integritat de la doctrina amb les seves formes passatgeres. És social, intransigent, exclusiu, maximalista. S’adhereix a un passat mític, a un principi percebut com a bo. Els “integristes” creuen que tenen la veritat i la defensen.
L’integrisme sorgeix del conflicte entre una església i una burgesia (esporuguida per l’avenç del socialisme però interessada en el progrés científic, i va considerar a l’Església com una arca de salvació però aquesta no podia acceptar les tesis socials de la burgesia liberal, nascudes de la revolució francesa).
El fonamentalisme, per altra banda, és un moviment o actitud que consisteix a interpretar literalment els textos sagrats considerats com els fonaments d’una religió i que ataca les desviacions o interpretacions no literals i crítiques d’aquesta doctrina.
La denominació fonamentalisme es va aplicar per primer cop, a principis del segle XX, a un moviment ultraconservador sorgit al segle XIX entre els evangèlics dels Estats Units d’Amèrica, que s’oposaven al modernisme i a l’evolucionisme del protestantisme liberal perquè “soscavaven els fonaments de la fe bíblica”. Aquest moviment es limitava a una lectura literal de la Bíblia (resurrecció física, creació del món en set dies, etc.).
Posteriorment, el concepte de fonamentalisme es va aplicar a actituds i moviments semblants dins l’islam, que fan una lectura literal de l’Alcorà i rebutgen qualsevol interpretació adaptada a la societat moderna.
El fonamentalisme actual, a les religions abrahàmiques
Si observem cada religió en particular, podem afirmar que el catolicisme en la seva història té episodis violents: Croades, la Inquisició, expulsions de jueus i moriscos… La tendència integrista segueix actual en el catolicisme.
Dins de les esglésies protestants hi trobem el fonamentalisme. El neo-conservadurisme protestant sobre tot als EEUU és molt present actualment.
En el judaisme hi trobem el sionisme excloent, acompanyat d’una consciència de “poble escollit” que en alguns sectors els justifica per oprimir el poble palestí.
Cal afirmar positivament i clara que l’Islam, com les altres religions, és una religió pacífica, que té un missatge d’amor i de pau com el cristianisme. Hi ha diferents interpretacions d’Islam, i algunes s’acullen a textos que presenten un Déu enfadat, justicier, fins i tot violent. La gran majoria de musulmans denuncien i condemnen els atacs del terrorisme mal anomenat “Islàmic” i l’estat mal anomenat islàmic (pseudo-islàmic) i la violència i molts d’ells també són víctimes de tals atacs terroristes i d’una falsa visió de la seva religió. D’altra banda hi ha poders polítics àrabs que volen una conquesta de l’Occident i la promouen i la recolzen donant diners… (Emirats Àrabs amb una visió fanàtica de la seva religió…). Tot plegat produeix por, inseguretat, més racisme, provocacions, visceralitat, tot allò que els mateixos terroristes cerquen. El fonamentalisme islàmic es recolza en una educació rebuda seguint una literatura medieval que s’admet com a bona. El Salafisme integrista es va estenent a Catalunya entre el món islàmic, té algunes tendències violentes, però no cal confondre’l amb el tradicionalisme islàmic que és pacífic.
La comunitat negada
Solament una interpretació adulterada dels llibres i tradicions religioses i espirituals, poden portar a l’odi i al terror. Sempre és important el retorn a l’essència espiritual profunda, a la qualitat humana, de les religions i de les motivacions i conviccions, on arrelen les aportacions a la pau.
El nacionalisme i la religió són dimensions molt profundes, internes, arrelades, que donen identitat, que viuen en el nucli més profund dels éssers humans i dels pobles i intenten donar sentit a la seva vida. Per tant si un poder polític o econòmic, els manipulen i utilitzen al seu servei, distorsionant la seva veritable essència, adquireixen una força potent que ha portat i porta a la guerra en nom de Déu i de la pàtria, contra altres “déus” i “pàtries”.
El buit moral i de valors, que es percep avui a Europa, en ple desprestigi de les religions i de l’ètica, i en un context dominant d’indiferència religiosa, en una societat cada vegada més materialista, individualista, consumista, que sobrevalora l’èxit i la competitivitat, és omplert pels integrismes o fonamentalismes religiosos, o per excentricitats religioses, filosòfiques, o per esoterismes, supersticions, credulitats vàries…, que no són alliberadores, ni ajuden a la salut mental.
Hi ha interessos polítics i econòmics del món a qui certament interessa que hi hagi tensions, conflictes bèl·lics (les empreses d’armes, l’imperialisme dels EEUU que sempre necessita d’un enemic per afirmar el seu poder imperial en el món, les aliances entre països, el poder dels països àrabs productors de petroli…)…En els partits d’extrema dreta espanyols i europeus hi observem aquesta manipulació política del cristianisme catòlic, protestant o ortodox.
La visió polaritzada i simplista de la realitat és més fàcil de comprendre que una visió de tons grisos variats, més complexa. El punt de vista simplista afavoreix la confrontació amb un altre punt de vista simplista de signe contrari. Els mitjans de comunicació poden afavorir aquestes visions simplistes i polaritzades.
Recuperant el sentit de transcendència
El que és indispensable és el diàleg. Els fonamentalismes o integrismes violents cal afrontar-los, no amb violència, ja que això és precisament el que cerca l’estratègia de la barbàrie: que sentim ràbia, impotència, emotivitat, visceralitat, por… Cal combatre’l amb cultura, valors, educació, formació, presa de consciència, tolerància i amb més justícia per als sectors més necessitats de la població.
És molt important, doncs, estar sempre alerta per no sucumbir a les provocacions i caure en la por, en l’ocupació de les nostres ments, perquè això és el que cerquen els actes violents destruint la llibertat d’opinió, d’expressió, en definitiva la democràcia…
Seria molt convenient fer crítica profunda, racional, de la visió de la religió com una realitat fanàtica, poc saludable, malaltissa, obsessiva, culpabilitzadora, repressora i opressora.. i fugir de les imatges d’un Déu (s) castigador… per encaminar-nos de manera dinàmica i constant vers la recerca de la veritat, la bondat, bellesa, del Misteri de Vida i Amor que tot ho omple.
Es tractaria de fer callar el propi jo i obrir-se als altres i veure el món amb tota la seva complexitat i connectar amb les persones i les cultures i religions diferents, conèixer-los i estar al seu costat. Així reafirmaríem els valors de la tolerància, del diàleg, del pluralisme, de la democràcia, de les llibertats, acompanyats de més justícia social.
La proposta no violenta de Jesús: estimeu els vostres enemics (a aquells que percebem com a enemic, o “fabriquem” com enemics, o necessitem com a enemics…) és molt sàvia com ho és el testimoni dels antics mestres espirituals, i fundadors de totes les religions i espiritualitats (Moisés, Buda, Confuci, Mahoma, …) i la de testimonis més recents com són: Gandhi, Luter King, Oscar Romero, Pere Casaldàliga, i tants d’altres…
Quim Cervera. 22 abril 2019
Bibliografia:
Estruch, J. (2015) Entendre les religions. Una perspectiva sociològica. Barcelona, Mediterrània.
Flaquer, Jaume . FONAMENTALISME entre la perplexitat, la condemna, i l’intent de comprendre . Núm. 77 de © Cristianisme i Justícia, Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona
Botey, Jaume. Els fonamentalismes. Increment i amenaces. Publicat : 8/Mai/2017 a Associació Cristianisme segle XXI.
