“Quien está desarraigado desarraiga. Quién está arraigado no desarraiga” Simone Weil

Amb el present text vull compartir la vivència personal sobre el que significa per a mi la pertinença a Pelle Maha (PM), Casa Gran en llengua basaa, tot just des de la tardor de l’any 2018.

Vull advertir que és la meva visió personal, altres persones de PM haurien transmès altres moments, sentiments, idees, percepcions. Llavors, no és una crònica “oficial”, no aspiro a ser griot ni cronista de PM, simplement una veu entre altres, i agraeixo la confiança que m’ha fet el consell editor de poder redactar aquestes línies. També m’agradaria que fos un reconeixement a les persones que han fet possible la concepció, gestació i naixement de PM, citaré algunes i segurament m’oblidaré d’altres, disculpes per endavant. Ara que estem en temps de criança de PM, s’albira llur qualitat de llar, de foyer entorn del qual es comparteixen vivències, coneixements i es creen noves iniciatives a partir dels lligams fraterns.

Davant de la gran quantitat d’experiències i continguts que voldria presentar, prefereixo centrar en 3 moments el relat sobre la construcció de PM.

La coneixença de Pelle Maha, sorpresa esperada

Primers dies de setembre 2018, trucada de Ferran Iniesta que em convocava a una trobada, de nou transcendia Upwaut (Crespo 2016), el llop kemític que obre i connecta camins, qualitat sempiterna del Ferran.  Sense saber massa bé de què es tractava vaig anar i em va fer la proposta d’incorporar-me a una comunitat de persones interpel·lades per la Tradició i les tradicions. Jo m’ho vaig prendre com una proposta d’aprendre, que és la meva vivència més significativa d’aquestes llunes. 

De fet, el camí o com dirien en àrab la tariqa[1] s’havia iniciat al 2016 a Douala, quan Mbombog Badjang, iniciat de la reialesa divina africana del Mbog proposà a dos cristians Ferran Iniesta a Catalunya i Agustí Nicolau al Quebec, fer una aliança de l’Esperit per assumir les responsabilitats sobre el devenir crític de la humanitat i del món, a partir de generar una fraternitat tricontinental. Cal remarcar que és un projecte tricontinental: País Basaa, Catalunya  i Quebec, tots 3 pobles sense estat, incorporats a estats nacions moderns, i que viuen temps convulsos. Potser Canadà no tant però Camerun i Espanya si, precisament per les reivindicacions del poble català i del sud-oest camerunès, on viuen els basaa.

El 2017 va ser un any de fer madurar el fruit, fins que el 16 de febrer del 2018 a l’Escola d’Adults del Clot (Barcelona) es fundà el fòrum Pelle Maha Catalunya per part de Jesús Artiola, Ferran Iniesta, Agustí Nicolau, Ramón Martí i Pere Romero. Fou un espai i temps epifànic, Kairós que donà una primera empenta, que no va defallir, malgrat fets luctuosos com la marxa de l’Agustí. I per a mi va ser una sorpresa momentània, ja que de seguida vaig sentir que ho estava esperant.

Les raons que em portaren a afegir-me a PM eren diverses: no hi ha disseny previ, no hi ha normes de funcionament escrites, no s’exigeix res a ningú, amb la confiança mútua és suficient. La pau creativa que ofereix aquesta llar és l’escalfor que ens retroba.

Un altre aspecte important de PM és que hi ha membres que estan aquí i d’altres que estan a altres espais, més enllà de la terra, com l’Agustí Nicolau, sempre present a les trobades, en esperit i en continguts.

PM Catalunya comença a caminar amb la publicació del primer número de la revista Pelle Maha. La Llar dels fonaments i  crear la web corresponent. La dedicació i l’esforç d’en Ferran Iniesta i en Joan Gimeno, ha estat encomiable. Algú ho havia de dir, perquè ells mai ho reconeixeran. 

Sense oblidar moments importants com la presentació el 5 de desembre del 2018, del llibre d’en Philippe Trottier La profundidad divina de la existencia, darrer treball publicat de l’Agustí Nicolau, del qual va ser traductor i corrector. Gràcies a l’Agustí ens retrobàrem amistats que feia anys que no ens vèiem, i de noves coneixences, com una espiral universal, el moviment de la qual ha guiat PM en aquests temps inicials.

L’estada de Mbombog Badjang,

El segon moment transcendent en la curta vida de PM fou l’estada a Barcelona de Mbombog Badjang. Foren 4 sessions de treball i innumerables converses al llarg de 3 setmanes, que culminaren amb la Trobada General el 30 de març, el que podríem anomenar el primer fòrum de PM a Catalunya.

A les diferents sessions, la preocupació principal del Mbombog compartida amb nosaltres era:  l’estat crític del món, de la natura, i de l’ésser humà com a part de la terra. Les seves manifestacions fugien de tot antropocentrisme, ans al contrari, situaven la persona com a part de la terra, de l’univers seguint la via tradicional. I recorrent a les tradicions africanes, descrivia la via vertical d’interrelació ésser humà, la terra-univers i la dimensió transcendent-divina. Estructura molt propera, crec, al cosmoteandrisme  de Pànikkar. Mbombog negava una visió piramidal-triangular, de concentració en un únic vèrtex. Model que genera una inclinació a l’acumulació material, de poder, del triomf de l’homogeneïtzació, seria el model modern-capitalista. 

En això, jo vaig veure el símbol de l’arbre, arrelat-connectat a la terra-univers que es projecta cap el diví-cel.  Ara bé, l’altre imatge que es visualitzava era la del bosc. Els arbres creixen verticals però no sols, la seva vida depèn de la interacció entre ells i del paper d’altres éssers com els fongs, en definitiva l’ecosistema com a expressió de la pluralitat universal. Com deia en Quim Cervera a les seves notes sobre les trobades amb Mbombog “La lògica de l’1+1 donarà més de 2 a l’Àfrica, on hi pot haver una mirada més planetària, i en canvi a Occident on el camp és frontal, on mana una lògica de separació, 1+1 dóna menys que 2”. Un dels principals aprenentatges del fòrum va ser com evitar la lògica de la separació i de la conseqüent destrucció, que regeix la modernitat actual, que ja fa temps s’estén per tot arreu. Evidentment, no hi ha una resposta mecànica, més enllà de la reflexió conjunta i dialogada amb la resta de les societats per provocar canvis de pensament, relacions i pràctiques. I l’evidència ens mostra que aquest camí no ho pot fer una tradició aïllada des del seu propi espai, d’aquí la proposta d’aliança de tradicions que és PM.

Per manca d’espai no podré estendre’m sobre altres temàtiques tractades a les trobades. El que si faré serà enunciar-les, ja que són temes que podrien centrar els futurs diàlegs a PM. 

• La vivència de les possibilitats del diàleg entre tradicions
• Evitar la figura del guru, de l’únic guia.
• Les interdependències entre humans i amb la natura.

Considero, que tant la publicació de la revista, la web, com l’estada de Mbombog han coincidit en el temps no per casualitat. Han estat la forma de donar a llum a PM, com si fos un part múltiple, de nou ens allunyem de l’únic. I sobretot, estic content perquè aquest procés ha permès el contacte, la coneixença mútua, el retrobament fins i tot, de persones amb orientacions, sensibilitats i inquietuds diverses i al mateix temps properes.  Considero que aquesta pluralitat és la força de PM.

Continuem fent camí

L’estada de Mbombog va ser vitalitzant, la força generada a les trobades afavorí el desig i necessitat de continuar. D’aquí refermar la voluntat comuna de fer el nº 2 i treballar per la consolidació de la revista, i al mateix temps també aparegué el suggeriment d’organitzar activitats obertes a tothom. Així com la ferma intenció de mantenir les relacions i vincles entre els 3 territoris. De fet, poc temps després de l’estada de Mbombog es va formalitzar el fòrum de Montreal, entorn de Silvye Payette i Jean-Phillippe Trottier, amb la possible participació d’altres persones vinculades al Casal Català del Quebec.  

Jo particularment crec que la força de PM està en què no pren una forma oficial ni habitual, és un alè de vida a través del coneixement compartit, dialogal en termes panikkerians, i sobretot amb sentiment, sentir de tots els sentits, també la percepció no conscient). El que l’hi dóna una adaptabilitat, que es va ordenant i construint mentre fem feina. Per exemple, el consell editor i les normes de publicació s’han elaborat des dels acords col·lectius, a partir de propostes de membres que tenen coneixements tècnics. La dinàmica oberta afavoreix que cada membre s’impliqui segons la seva voluntat, capacitats i possibilitats, aplicant el principi d’equitat més que el d’igualtat, ja sigui en l’edició o organització d’actes ( trobades ,debats,…).

PM adopta una forma organitzativa oberta, el que afavoreix el naixement de noves iniciatives, com seria la reflexió i el diàleg entorn als gèneres que ha motivat el sorgiment d’un espai femení a PM. Crec que no podria ser d’una altra forma, ja que com sabem les dones generen i mantenen la comunitat. L’interès per la reflexió i debat sobre gèneres mostra com de connectada esta PM a l’entorn, a les inquietuds que recorren el món en aquest sentit[2]. Considero de nou que PM permetrà un diàleg tranquil, profund, aclaridor i creatiu, ja que és una de les seves característiques.

I la darrera idea és preparar la presentació en societat de PM a la tardor d’enguany, organitzant un diàleg públic entorn de la pluralitat religiosa, esteu pendents de properes convocatòries. Evidentment, intentarem que sigui un acte proper, per mantenir la llar encesa. I que la Providència ens segueixi il·luminant,..

Seguirem caminant juntes, ens trobem properament…

La Salut, Vila de Gràcia

Estiu 2019 era cristiana

–Bibliografia

• Crespo Ubero, Rafael “Upwaut,  el llop que obre camins i els connecta , a l’Àfrica i a Catalunya” a Benet,J. I altres Reis Negres, cabells blancs, terra vermella . Edicions Bellaterra, Barcelona, 2016.

• Trottier, Jean-Philippe. La profundidad divina de la existencia. Ediciones Carena, Barcelona 2018

• Weil, Simone. Echar raíces. Editorial Trotta, Madrid, 2014

Nom de les fraternitats sufí musulmanes.

[2] Aclareixo que el debat es sobre generes no sobre orientació i practiques  sexuals, dos temàtiques que sovint es barrejen i confonen la reflexió, Igualment plantejo el debat sobre gèneres, ja que hi ha pobles tradicionals que la dualitat home o dona no existeix. https://www.eldiario.es/catalunya/identidad-cuestiona-pequena-comunidad-Mexico_0_786721755.html  .  Van més enllà i parlen d’una concepció espiritual del masculí i femení que es poden combinar en diversitat. https://latam.historyplay.tv/noticias/los-nativos-americanos-reconocian-cinco-generos-sexuales. I altres exemples a Àsia i Àfrica.