AGUSTÍ NICOLAU EN PRESÈNCIA
El llegat d’un fundador de Pelle Maha.
(Molins de Rei 1962-2018)
Era un dels tres fundadors de Pelle Maha, va redactar part dels textos-marc que introdueixen aquest primer número de la revista digital que ara llegiu, inclòs un article amb en Jesús Artiola sobre la veritable no violència, i era insubstituïble per la seva claredat gairebé pagesa i per la seva confiança en la força espiritual del cristianisme i en la de totes les tradicions. Però un càncer fulminant se’l va endur el passat mes de Maig, per fer-lo «néixer al cel» com dirien els amics ortodoxos. I els qui hem quedat aquí, orfes de la seva amistat i la seva riallera energia, ens hem hagut de refer i seguir el camí.
De sòlida formació cristiana -catòlic- i molt lligat a les tradicions dels països catalans, va ser secretari personal d’en Raimon Panikkar, impulsor de la 1ª Randa i del grup SPINOZA (anys noranta), sots- director de l’Institut Interculturel de Montréal (Quebec), membre d’Intercultura i de Justice et Foi (anys dos mil). En el seu retorn a Catalunya, el 2016, va fundar Pelle Maha i la Segona Randa, alhora que animava la petita comunitat cristiana de Sant Marc. Geògraf per formació acadèmica, autor d’estudis sobre interculturalitat, va publicar amb en Josep M.Gràcia i en Ferran Iniesta l’obra Tradició i llibertat. Antics fonaments per una nova Catalunya (Bellaterra, 2014). Poc abans de morir, enllestia la traducció i correccions de l’obra del seu amic quebequès, Jean-Philippe Trottier La profundidad divina de la existencia (Carena 2018) i deixava inconclusa la seva obra dramàtica Diàleg entre Nietzsche i Simone Weil.
Aquest moviment de reflexió que és Pelle Maha li deu la seva forta convicció lul·liana i panikkariana, i aquesta revista en àrea catalana és una de les seves darreres accions interculturals. Per a tota la xarxa de col·laboradors i per a aquest consell editor, el seu llegat és fundador i fonamental, però, per damunt de tot, la seva personalitat amiga segueix comunicant-nos força i claredat. De fet, l’Agustí mai ens deixarà sols.
